Els Gaudí empoderen el cine femení

La pel·lícula de Ballús (‘La plaga’, ‘Staff only’), un film creat gairebé exclusivament per dones que retrata el món masculí de tres lampistes i electricistes i els seus prejudicis, s’ha emportat els premis a la millor pel·lícula en català, la millor direcció, el millor actor (Mohamed Mallali) i el millor actor secundari (Valero Escolar). Cap dels dos és actor professional i aquest dilluns s’han d’aixecar, com sempre, a primera hora. «¿Què fa un lampista com jo en un lloc com aquest?», va dir amb desimboltura al rebre el premi, satisfet de l’oportunitat rebuda per descobrir el cine des de dins. Era la segona vegada i els han premiat a ell i el seu company marroquí. La primera va ser al festival de Locarno. ‘Sis dies corrents’ també va aconseguir el guardó del muntatge, tasca firmada per Ballús i Ariadna Ribas.

‘Libertad’, primer film de Clara Roquet, guionista de pel·lícules com ‘10.000 kilómetros’, ‘Petra’ i ‘Els dies que vindran’, que ja va obtenir un Goya com a millor direcció novella, ha sigut reconegut millor film en llengua no catalana, millor guió, millor actriu per a la jove Maria Morera i millor fotografia per a Gris Jordana. Posa la lupa en la realitat desigual que ens envolta i les relacions familiars.

El premi a la millor actriu secundària va ser per a Ángela Cervantes per ‘Chavalas’, un altre film molt femení firmat per la debutant Carol Rodríguez, l’única de les candidates que no tenia un Gaudí i que el va recollir emocionadíssima.

En documental i pel·lícula per a la televisió, els acadèmics també es van decantar per creacions de dones. En aquesta última categoria, Laura Mañá va triomfar amb el seu retrat de la primera dona que va ser ministra a Espanya durant la Segona República: ‘Frederica Montseny, la dona que parla’. I el treball d’Alba Sotorra a ‘El retorn: la vida després de l’ISIS’, centrat en l’esforç de cinc dones occidentals que intenten refer la seva vida després d’haver-hi sigut manipulades per l’organització terrorista. Un altre relat protagonitzat per dones, aquestes d’origen marrroquí, ‘Farrucas’, del realitzador transgènere Ian de la Rosa, s’ha emportat el guardó al millor curtmetratge.

Malgrat els premis, cap cineasta creu que s’ha guanyat la batalla per la igualtat. «Hi pot haver moltes candidatures femenines i cine liderat per dones però són moltes les pel·lícules de companyes nostres que es queden pel camí i mai s’arriben a fer. Nosaltres passem bastants més filtres abans d’obtenir finançament», explicava Ballús. I Alba Sotorra va reclamar a les institucions lluitar per la paritat per promoure «la diversitat de mirades».

Suport institucional

A diferència de l’any passat, en què la pandèmia va obligar a avançar la cerimònia i restringir l’aforament, aquest any 1.300 persones han assistit a la gala celebrada per primer cop a la Sala Oval del Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC). Entre les autoritats, el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí, i el president delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juan Carlos García Cañizares.

‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón, que aspirava a 13 guardons, se’n va anar amb només 3: direcció artística, vestuari, i maquillatge i perruqueria. Però almenys té el suport del públic perquè ja són més de 20 milions els que han contractat la pel·lícula a Netflix després d’una tèbia estrena a les sales. ‘El ventre del mar’, d’Agustí Villaronga, amb 12 nominacions, se’n va anar amb les mans buides. El director de films com ‘Pa negre’ no va pujar ni una vegada a l’escenari central circular, molt a prop del públic, assegut còmodament al voltant de taules a la Sala Oval del MNAC. També se’n va anar sense premi ‘Tros’, de Pau Calpe, productor que s’ha posat rere la càmera.

En canvi, com va passar en els Goya, ‘Mediterráneo’, la pel·lícula de Marcel Barrena que explica l’origen d’Open Arms sí que es va emportar diversos premis. El film, una història dura i tendra amb Eduard Fernández encarnant Òscar Camps, fundador de l’oenagé, va aconseguir el premi especial del públic, els efectes visuals, la música original i la direcció de producció. Tampoc se’n va anar amb les mans buides ‘Tres’, la pel·lícula de Juanjo Giménez sobre una especialista de so amb problemes d’audició, que es va emportar un Gaudí cantat: el de millor so. Com el de millor film d’animació ja que només hi havia un film candidat, ‘Mironins’.

Notícies relacionades

La inèrcia del cine de directores

Barcelona, capital de la innovació social

Judith Colell, en els seus primers premis com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va deixar clar que el seu estil és diferent. El discurs d’aquest any ha inclòs altres membres de la seva junta directiva, Maria Molins i Carlos R. Ríos. Més enllà de la situació a Catalunya es van solidaritzar amb el poble ucraïnès. I és que la invasió russa a Ucraïna va ser contestada amb un sonor ‘no a la guerra’. La gala va comptar amb la presència de l’actriu Polina Dzhakaieva, que va entregar un premi, i amb la participació de la directora de l’Acadèmia de Cine d’Ucraïna, Anna Matxukh, que va intervenir a través d’un emotiu vídeo. El públic es va posar dret per aplaudir el seu commovedor discurs: «Noto el vostre escalf dirigit al meu país, víctima d’una guerra que no distingeix entre soldats, mares, pares i fills», va començar Polina. «Poden destruir casa nostra, ponts i treure’ns la vida, però el cine sempre hi serà per fer caure les mentides, les bogeries i la set de sang. La llibertat i la cultura sempre guanyen. Nosaltres vencerem». Més pel·lícules i menys guerra.

El veterà director de fotografia, Tomàs Pladevall, un mag de la llum, també va protagonitzar un altre moment emotiu al recollir el guardó de mans de Mercè Sampietro i Josep Maria Pou.