Recital literari

Jordi Bosch s’enfronta a Proust al Teatre Lliure de Barcelona

L’actor, fan de l’escriptor francès, recrea ‘A la recerca del temps perdut’ amb set recitals protagonitzats per destacats actors: Emma Vilarasau, Mario Gas, Jordi Boixaderas i Clàudia Benito
L’aventura proustiana començarà dilluns vinent amb ‘Pel cantó d’en Swann’.

El Teatre Lliure impulsa ‘A la recerca del temps perdut’, un projecte íntim que intentarà transmetre al públic l’emblemàtica novel·la de Marcel Proust (1871-1922) a través d’una sèrie de recitals on els protagonistes seran la música i la paraula. L’actor Jordi Bosch lidera aquest projecte en la intimitat de l’Espai Lliure amb destacats actors: Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau. «Entre ells es van repartint la veu del narrador i dels diferents personatges», explica Bosch. Comptarà amb set sessions, sempre en dilluns –dia festiu al teatre–, del 14 de març al 25 de maig. L’àudio estarà disponible a la plataforma Lliure ‘online’ fins a final de temporada. Josep Maria Pinto s’ha encarregat de la traducció i adaptació de cada un dels set volums que componen la novel·la, escrita entre 1908 i 1922. L’aventura proustiana començarà dilluns vinent amb ‘Pel cantó d’en Swann’, centrada en Combray, la primera part i la més coneguda d’aquesta catedral literària. En pròximes sessions es degustaran la resta de volums que componen la novel·la: ‘A l’ombra de les noies en flor, ‘El cantó de Germantes’, ‘Sodoma i Gomorra’, ‘La presonera’, ‘Albertine desapareguda’ i ‘El temps retrobat’.

Bosch, a qui aviat veurem al Romea amb les funcions de ‘Final de partida’ amb Boixaderas, busca crear una atmosfera no només a través de la paraula, també amb la música interpretada en directe pel pianista Daniel Vidal i el violinista Jordi Prim, estudiants de l’Esmuc. Melodies de compositors com Frank, Fauré i Ravel «acompanyaran la paraula» i evocaran els colors i matisos del món descrit per l’autor en aquesta titànica novel·la que reflexiona sobre la literatura, la memòria i el pas del temps a partir del repàs de les diferents etapes de la vida, bussejant en records i sensacions. La proposta del Lliure comptarà amb una mínima escenografia, composta per alguns mobles d’època i una il·luminació especial per dotar cada funció d’una atmosfera determinada.

Adaptació fidel

Notícies relacionades

Més enllà dels incondicionals de Proust, la proposta pot interessar els que no en coneixen l’obra: és una oportunitat per acostar-se a aquest magne text de la literatura francesa sense necessitat de llegir-la. «Algun després potser s’anima a llegir-la o potser no el convenç, ja ho veurem», diu Bosch. Ha sigut un repte per a Pinto sintetitzar l’obra i condensar en cada recital, d’una hora i mitja aproximadament, l’estil de Proust i la seva capacitat per penetrar en l’ànima humana.

Proust em va atrapar. Té alguna cosa que no es pot explicar. La majoria de la gent es queda amb allò de la magdalena i poc més

A part de Bosch l’únic que havia llegit l’obra completa de Proust era Mario Gas, explica el director, que va caure sota l’encanteri farà cosa de 12 anys, poc després que s’edités la primera traducció que Pinto va fer del primer volum. «Proust em va atrapar. Té alguna cosa que no es pot explicar. La majoria de gent es queda amb allò de la magdalena i poc més. A partir d’aquí és el desert, però tot el que diu és espectacular», assegura el director del projecte. Per Emma Vilarasau, que aquests dies triomfa a La Villarroel amb ‘L’oreneta’, de Guillem Clua, ha sigut un repte enfrontar-se a un text ple de frases llarguíssimes, plenes de subordinades. Ella no compartia la passió proustiana del seu marit però al final, «de tant insistir-li», fa broma Bosch, l’actriu va acabar unint-se al projecte. Els intèrprets han hagut de fer un enorme treball previ perquè el text arribi al públic a la primera i de forma clara.