‘Jane por Charlotte’: tan lluny, tan a prop

L’actriu i cantant Charlotte Gainsbourg debuta com a directora amb una pel·lícula centrada en aparença sobre la seva mare, la també actriu i cantant Jane Birkin. ‘Jane por Charlotte’ es titula explícitament el film. Però aquest document introspectiu és en realitat una exposició familiar. Charlotte parla de si mateixa a través de la seva mare i totes dues, per descomptat, parlen i reflexionen sobre el pare i marit, Serge Gainsbourg, figura present fins i tot quan no es refereixen a ell. No és per a res un retrat complaent, un film en harmonia filla-mare. Més aviat al contrari. Charlotte porta a col·lació les carències que va tenir en la infància i Birkin es pregunta en una seqüència com va poder desatendre-la tant, i per què va prendre tants somnífers quan estava embarassada d’ella.

De vegades es reconeixen l’una a l’altra, com quan Birkin li diu que volia sentir una experiència molt tàctil al tocar-la quan era un nadó, però aquest contacte li feia por, i Charlotte li contesta que a ella li va passar una cosa semblant amb una de les seves filles. Hi ha, evidentment, un joc còmplice. Alguns moments poden ser fruit de la improvisació, però la pel·lícula està planificada en línies generals: sabien del que volien parlar i així ho exposen durant 90 minuts de metratge. Wim Wenders va titular una de les seves pel·lícules ‘¡Tan lejos, tan cerca!’, i això és una mica el que els passa a aquestes dues esplèndides artistes.