Crítica de música

Idles, punk amb futur a Razzmatazz

La banda britànica va arrasar amb el seu brutalisme sibarita i les seves invectives sociopolítiques en la presentació del seu quart àlbum, ‘Crawler’

Idles, punk amb futur a Razzmatazz

Ferran Sendra

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Idles van invocar el «brutalisme» i l’«alegria» («com a acte de resistència») en els títols dels seus dos primers àlbums, i entre els dos pols continuen situant-se per a goig de l’afició, ara amb més tècnica i matisos, però sense suavitzar el seu vandalisme no nihilista, a distància del secular ‘no future’ punk. Era d’esperar l’aparatosa sessió de purga col·lectiva que ens van dispensar aquest dijous a la sala gran de Razzmatazz, amb entrades esgotades des de feia setmanes.

Els de Bristol uneixen el sotrac físic i el missatge amb fons sociopolític, i la dinàmica sònica conscienciosa, en la qual cada músic sembla lliurar la seva pròpia guerra contra el món, i la tornada preparada per al cor popular i el ‘pogo’. Equació diabòlica que va esclatar en el ‘crescendo’ inicial del clàssic ‘Colossus’ rumb a ‘Car crash’, cançó sobre dilemes existencials procedent del recent ‘Crawler’, el seu quart àlbum.

Dissonància i denúncia

Estirant aquest fil, i el previ ‘Ultra mono’ (2020), van travar la primera meitat dels seus 90 minuts de concert, casant ‘riffs’ postpunk i posthardcores dissonants amb invectives líriques molt precises: picades d’ullet al feminisme ‘riot grrrl’ a ‘Mr. Motivator («Kathleen Hanna con garras de oso agarrando a Trump por el coño»), la plantofada el canceller d’hisenda britànic Rishi Sunak de ‘New sensation’ (per plantejar que, amb la crisi covid-19, els artistes haurien d’aprendre a reciclar-se) i la sordidesa de l’alcoholisme plasmada a ‘The wheel’, a propòsit de la mare del cantant, Joe Talbot. Allà va obrir un espai distintiu ‘The beachland ballroom’, amb la seva cavil·lació sobre l’ansietat i la seva barreja de melodia de vella balada soul, taxatives cortines de guitarres i un fantasmal sintetitzador.

Talbot, peu sobre el xivato, esperonant l’audiència i encoratjant el feliç enrenou a la pista, i les cançons, en boca de tots: de ‘I’m scum’ a ‘Rottweiler’, previ pas per la molt oportuna ‘Danny Nedelko’, cant a favor del multiculturalisme dedicat al seu amic, el cantant del grup Heavy Lungs, immigrant ucraïnès.

Notícies relacionades

 

 

Temes:

Razzmatazz