Crítica de música
Idles, punk amb futur a Razzmatazz
La banda britànica va arrasar amb el seu brutalisme sibarita i les seves invectives sociopolítiques en la presentació del seu quart àlbum, ‘Crawler’

Idles van invocar el «brutalisme» i l’«alegria» («com a acte de resistència») en els títols dels seus dos primers àlbums, i entre els dos pols continuen situant-se per a goig de l’afició, ara amb més tècnica i matisos, però sense suavitzar el seu vandalisme no nihilista, a distància del secular ‘no future’ punk. Era d’esperar l’aparatosa sessió de purga col·lectiva que ens van dispensar aquest dijous a la sala gran de Razzmatazz, amb entrades esgotades des de feia setmanes.
Els de Bristol uneixen el sotrac físic i el missatge amb fons sociopolític, i la dinàmica sònica conscienciosa, en la qual cada músic sembla lliurar la seva pròpia guerra contra el món, i la tornada preparada per al cor popular i el ‘pogo’. Equació diabòlica que va esclatar en el ‘crescendo’ inicial del clàssic ‘Colossus’ rumb a ‘Car crash’, cançó sobre dilemes existencials procedent del recent ‘Crawler’, el seu quart àlbum.
Dissonància i denúncia
Estirant aquest fil, i el previ ‘Ultra mono’ (2020), van travar la primera meitat dels seus 90 minuts de concert, casant ‘riffs’ postpunk i posthardcores dissonants amb invectives líriques molt precises: picades d’ullet al feminisme ‘riot grrrl’ a ‘Mr. Motivator («Kathleen Hanna con garras de oso agarrando a Trump por el coño»), la plantofada el canceller d’hisenda britànic Rishi Sunak de ‘New sensation’ (per plantejar que, amb la crisi covid-19, els artistes haurien d’aprendre a reciclar-se) i la sordidesa de l’alcoholisme plasmada a ‘The wheel’, a propòsit de la mare del cantant, Joe Talbot. Allà va obrir un espai distintiu ‘The beachland ballroom’, amb la seva cavil·lació sobre l’ansietat i la seva barreja de melodia de vella balada soul, taxatives cortines de guitarres i un fantasmal sintetitzador.
Talbot, peu sobre el xivato, esperonant l’audiència i encoratjant el feliç enrenou a la pista, i les cançons, en boca de tots: de ‘I’m scum’ a ‘Rottweiler’, previ pas per la molt oportuna ‘Danny Nedelko’, cant a favor del multiculturalisme dedicat al seu amic, el cantant del grup Heavy Lungs, immigrant ucraïnès.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet