‘El proyecto Adam’: l’aventura nostàlgica i melancòlica que arrasa a Netflix

Comèdia d’acció i ciència-ficció amb rivets de drama paternofilial, ‘El proyecto Adam’ és la nova col·laboració de Reynolds amb el director Shawn Levy (entre altres coses, productor i realitzador ocasional de ‘Stranger things’, dada significativa) i abans de, segons s’acaba de confirmar, ‘Deadpool 3’. Junts han portat a bon port un projecte en principi dissenyat com a vehicle per al lluïment de Tom Cruise, però que acabaria fet a mida de Reynolds; de la classe d’heroi d’acció irònic i autoconscient que ve cultivant a consciència des de la primera ‘Deadpool’.

Reynolds dona ara vida, sardònica vida, a Adam Reed, pilot d’un futur pròxim que intenta viatjar al 2018 per resoldre la desaparició de la seva dona, Laura (Zoe Saldaña), però que acaba el 2022, cara a cara amb el seu jo de 12 anys (formidable Walker Scobell). Adam i el seu equivalent adolescent s’alien en una aventura per mirar de resoldre l’origen de gairebé tots els mals de la humanitat: els viatges en el temps. Trepitja els seus talons Maya Sorian (Catherine Keener), antiga amiga i sòcia del pare d’Adam (o els Adams), Louis Reed (Mark Ruffalo), el físic quàntic que va crear precisament l’algoritme que permet viatjar entre èpoques. A més d’aquest atractiu argument (i fantàstics secundaris), hi ha altres motius per a l’èxit global d’‘El proyecto Adam’. Passem a detallar-los.

Fa una dècada, quan el projecte tenia el títol (superior) d’‘Our name is Adam’ (‘Ens diem Adam’), Tom Cruise anava a liderar la pel·lícula en el paper d’Adam Reed. Però els problemes i els guions es van anar succeint sense parar i res es va posar en marxa realment fins que Netflix en va adquirir els drets de distribució. El guionista Jonathan Tropper, cocreador de l’excel·lent sèrie pulp ‘Banshee’, va treballar en la versió definitiva amb Levy i Reynolds mirant per sobre de l’espatlla. Del segon, Tropper ha dit a ‘Collider’: «Té un enginy molt afilat i específic. I no és només qüestió d’enginy, sap com es construeix un personatge. Vam passar molt temps donant forma junts al guió quan ell va pujar al projecte», en el qual també és productor. Per tot això Adam Reed ha acabat sent un heroi enginyós i bocamoll, de xerrameca tan ràpida i poderosa com els seus punys. 

Poc després d’arrencar ‘El proyecto Adam’, el petit Adam encén una llanterna directament treta de l’arsenal de l’Spielberg dels vuitanta. Però en lloc de trobar E.T., Adam troba Adam, a qui el gos de tots dos, Hawking (golden retriever com el gos d’Elliott i família), reconeix sense problema. Reynolds no oculta, ni de bon tros, el seu interès per prémer les tecles de la nostàlgia pel cine familiar dels vuitanta. Ha citat l’influx d’‘E.T. L’extraterrestre’, com també, òbviament, de ‘Retorn al futur’ i les produccions Amblin de fa quatre dècades en general: cine d’alt concepte i emocions terrenals. «Penso en això com el model [de l’actriu del cinema mut] Mary Pickford, que és: fes-los riure, fes-los plorar i després torna a fer-los riure», ha dit l’actor a ‘Variety’. «Si aconsegueixes això, has fet una cosa que val la pena veure».

La ‘playlist’ d’‘El proyecto Adam’ no es basa en temes actuals, ni tan sols dels vuitanta, sinó, sobretot, en hits dels seixanta i setanta. És una idea manllevada de ‘Guardianes de la Galaxia’: apujar el factor lúdic casant seqüències d’acció futurista amb temes rock de la col·lecció de vinils dels teus pares. En aquest cas, en concret, ‘Gimme some lovin’ (The Spencer Davis Group), cançó que associem amb ‘L’àguila de ferro’, dels vuitanta (és només una entre les moltes pel·lícules en què s’ha utilitzat); ‘Good times bad times’ (Led Zeppelin), que anima una batalla amb làsers; ‘Foreplay/Long time’ (Boston) i, abraçant els primers vuitanta, ‘Let my love open the door’ (Pete Townshend), cançó favorita del Ruffalo físic quàntic.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El secret de l’èxit de ‘Perdidos’ no va ser només la seva col·lecció de misteris dins de misteris, el seu caràcter de gran joc de matrioixques, sinó, senzillament, la identificació de molts espectadors amb els traumes paternals del Dr. Jack Shephard (Matthew Fox). Qui més, qui menys, té problemes amb el pare, i aquí també s’explota a consciència aquesta línia argumental a la recerca de l’emotivitat: afectes que es van quedar per demostrar, coses que mai es van dir. També hi ha certs problemes amb la mare (Jennifer Garner, aparellada de nou amb Ruffalo després de ‘El somni de la meva vida’), a qui li està costant suportar el dol i fer-l’hi una mica més fàcil al seu fill. O, bé, tampoc és que el fill l’hi estigui fent fàcil a la mare, com recrimina l’Adam adult a l’Adam infantil. 

Al públic li agraden les franquícies. I, per tant, a Netflix li interessa crear-les. De fet, ja compta amb Reynolds en una: ‘Alerta roja’, amb no una, sinó dues seqüeles en desenvolupament. Si alguna cosa ens han ensenyat sagues com ara ‘Retorn al futur’ o, sobretot, ‘Terminator’, és que les històries de viatges en el temps són font de prou paradoxes, contradiccions i atzars inesgotables per alimentar nombroses pel·lícules. Així que no, no és difícil imaginar un ràpid anunci de ‘El proyecto Adam 2’. El mateix Shawn Levy ha dit en una entrevista amb ‘Indiewire’: «Mai hi ha hagut pressió per deixar-ho tot més obert, però suposo que, si em posen una pistola al cap, podria tenir idees de seqüela per a ‘El proyecto Adam’».