Les 10 pel·lícules més esperades del Festival de Màlaga 2022

Després del seu ‘premiere’ en la passada Berlinale, es presenta en competició oficial l’‘opera prima’ d’Alauda Ruiz de Azúa, un acostament molt personal no només a les pors que genera la maternitat primerenca sinó, sobretot, a com totes les inseguretats que comporta es converteixen en un impuls transformador per a les dones a l’hora de relacionar-se amb si mateixes i amb els seus progenitors. Una pel·lícula plena de reflexions, en la qual hi ha ràbia, incomprensió, soledat, però també delicadesa a l’hora de connectar des de la maduresa amb aquelles coses que de veritat importen. Formidable Laia Costa i enorme Susi Sánchez.  

Segona pel·lícula de Nely Reguera després del seu celebrat retrat generacional de la gent d’uns 30 anys ‘María (i los demás)’ amb Bárbara Lennie. En aquesta ocasió, la directora se centra en l’etapa de la jubilació a través d’una dona (interpretada per Carmen Machi) que tampoc s’adapta als estereotips que solen associar-se a la seva edat. Cansada de comparar-se amb les seves amigues que són àvies, decidirà viatjar a un camp de refugiats per servir d’ajuda. Una pel·lícula que connecta les nostres misèries quotidianes amb les grans tragèdies de l’Europa en què vivim. 

Juan Miguel del Castillo, responsable de ‘Techo y comida’, canvia de registre, però no d’intencions crítiques a l’hora de furgar en les clavegueres de la nostra societat. En aquesta ocasió, s’instal·la en el terreny del ‘thriller’ policíac i adapta la novel·la de Benito Olmo del mateix nom per explicar la història d’un inspector de policia que haurà d’investigar un cas que connecta amb el seu passat i amb el qual s’obsessionarà per complet fins a perdre la noció de la realitat. El director, torna a comptar amb Natalia de Molina, la gran protagonista de la seva ‘opera prima’ en el paper d’una dona assetjada per la seva exparella. 

Després del documental ‘Sedimentos’, en el qual s’abordava la realitat de sis dones trans, el director Adrián Silvestre continua explorant el tema de la identitat en aquesta pel·lícula que va ser seleccionada en el passat Festival de Rotterdam, en aquesta ocasió, a través de la ficció per explicar la història d’una jove, Raphaëlle, que després de ser diagnosticada de disfòria de gènere, iniciarà el seu camí de trànsit amb tantes esperances com incerteses. El guió ha sigut escrit per la mateixa Raphaëlle Pérez, per Adrián Silvestre i per Carlos Marqués-Marcet. Un retrat tan íntim com reivindicatiu. 

Fa uns anys, la directora catalana Meritxell Colell va iniciar una col·laboració artística memorable amb la coreògrafa Mónica García. Fruit de la seva trobada va néixer ‘Con el viento’, una pel·lícula a mig camí entre el costumisme, l’experimentació, la poesia visual i la dansa que reflexionava entorn de les nostres arrels. Ara, la directora continua aquest camí de la mà de Mónica a través d’un viatge per la serralada dels Andes per parlar sobre les relacions de parella i el final de l’amor.

Milena Smit i Olivia Baglivi protagonitzen l’‘opera prima’ de Luc Knowles en la qual encarnen dues noies d’extraradi que somien escapar de l’entorn gris que les envolta. Sense feina, sense futur, la seva amistat es converteix en un refugi mentre s’enfronten a les dures circumstàncies que les envolten. Una pel·lícula molt especial propietària d’un estil visual que entronca amb l’aridesa d’Andrea Arnold a l’hora de plasmar amb cruesa i sensibilitat l’estat mental d’una generació sense recursos i supeditada a l’absoluta precarietat, tant econòmica com emocional. 

María Ripoll s’ha convertit en experta en retrats generacionals des de la seva primigènia ‘Lluvia en los zapatos’. Després de les seves dues incursions ‘mainstream’ amb ’Ahora o nunca’ i ‘No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas’, torna a la càrrega per adaptar l’obra teatral de Víctor Sánchez Rodríguez en la qual cinc amics tornen al poble on es van criar per reunir-se després de traspassar la trentena. Cap està en el seu millor moment i el retrobament servirà com un punt i a part en les seves vides i per adonar-se que la maduresa implica prendre decisions. Ingrid Garcia Jonsson, Elena Martín, Joe Manjón, Lorena López i Carlos Troya componen la banda. 

Adaptació de l’obra teatral de Guillem Clua dirigida per David Martín Porras i protagonitzada per Óscar Jaenada, Fernando Tejero, Ella Kweku i Lidia Nene que narra la història d’un fotoperiodista de guerra que després d’aconseguir la fama internacional per la imatge d’una nena volant pels aires a conseqüència d’una explosió, s’enfronta al trauma que aquesta instantània ha generat i els dilemes morals que comporta a l’hora de rebre un premi. ¿De quina manera transcendeixen els símbols visuals per sobre dels horrors que representen? 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tots recordem la mítica sèrie en forma d’esquetxos en la qual els membres d’una oficina es reunien davant una màquina per parlar de les seves particulars neures. Durant el confinament, es va produir una espècie de trobada que ara es materialitza en una pel·lícula que ens treu d’aquest entorn reduït per ampliar l’espai i centrar-nos en la vida de Jesús Quesada (Arturo Valls) i les seves vicissituds amb els seus companys de feina. Una pel·lícula dirigida per Ernesto Sevilla, també escrita per ell juntament amb Joaquín Reyes i Miguel Esteban en la qual participen tots els actors de l’enyorada ‘sitcom’. 

Sens dubte, el plat fort de l’edició és la ‘première’ espanyola de la triomfadora de la passada edició del Festival de Berlín. Després de triomfar en l’edició de 2017 amb ‘Estiu 1997’, Carla Simón torna a Màlaga per la porta gran amb una pel·lícula que ha fet història a l’aconseguir l’Os d’Or. De nou, un retrat molt personal entorn de la família que posa de manifest les pulsions entre la tradició, l’herència, el treball artesanal i l’agricultura davant un model de vida capitalista i desarrelat.