Tessa Hadley o el secret més ben guardat de la literatura britànica

Per començar, les seves preocupacions: li interessen les petites històries domèstiques, falsament insubstancials, que ha sabut transcendir amb complexitat i elegància. Tampoc ajuda que la seva escriptura «discreta i sigil·losa» se situï en la vella tradició d’excel·lents autores de la segona meitat del segle XX com Elizabeth Bowen, Elizabeth Taylor –res a veure amb l’actriu– o Rumer Godden, que tradicionalment no ocupen un lloc central i publicitat en les lletres britàniques, tot i que hagin sigut tan bones, i fins i tot més, que els seus col·legues masculins. I molt menys que s’iniciés en l’escriptura ben complerts els 40, criats ja els fills, i que el reconeixement li arribés als 60 anys amb la seva anterior novel·la ‘Cap al tard’. Toca, doncs, fer cas a les mostres d’admiració que li han dedicat pesos pesants com Hilary Mantel, Colm Toíbín o Chimamanda Ngozi Adichie.

El perill és que com a lectors no siguem capaços d’aprofundir en aquest món tan organitzat i ‘British’, tan de tassetes de te i convencions, per adonar-nos de la capacitat subversiva de l’autora, que en aquesta ocasió, amb la seva novel·la ‘Amor lliure’, relata la història d’una avorrida mestressa de casa que el 1967, en ple ‘swinging London’, s’enamora d’un home molt més jove que ella i decideix escapar-se amb ell dinamitant el que fins al moment havia sigut la seva ordenada vida. «M’interessa parlar d’aquests punts d’inflexió, d’aquell moment explosiu en una trama que trastoca la vida dels personatges, perquè en el cas del meu protagonista no hi ha sol l’inesperat enamorament sinó també la por interna que té a envellir, veure’s obligada a contemplar-se a si mateixa com ja l’estan començant a veure els altres: com una dona gran», explica l’autora.

¿Va ser revolucionària la revolució sexual?

Els bojos 60. Molts autors britànics homes s’han ocupat del moment crític que va suposar per a homes i dones la vibrant revolució sexual que va semblar trastocar-ho tot en el seu xoc directe amb l’antic règim. Hadley pensa en la seva mare, que ha sigut molt important en les eleccions literàries: «Sempre he pensat molt en ella, per a mi és un referent. En l’època de la novel·la, quan jo era una nena i ella una atractiva dona de 30 anys, a les mestresses de casa se’ls afegia una nova pressió social. Ja no era suficient que haguessin de cuidar la casa i els nens, que és el que bàsicament havien fet sempre, també se’ls exigia que fossin atractives i sexis. Sé que si avui li preguntés a la meva mare, que té 90 anys, si ella se sentia incòmoda possiblement no ho reconeixeria, però el cert és que era així».

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

Hadley, que és una bona lectora de Henry James, el seu autor de capçalera, disfruta amb aquests xocs culturals: la Gran Bretanya imperial que ja comença a enfonsar-se i la bohèmia transgressora que ascendeix amb força vinculada a l’amor lliure –això és, un amor allunyat del model romàntic– i als nous mètodes anticonceptius. «No crec que la revolució sexual tingués com a conseqüència automàtica un món millor però sí que va ser una transició mai vista. ¿Va donar com a resultat una cosa bona per a les dones? Si es llegeixen testimonis del moment veurem que moltes van perdre la por de la sexualitat i això va establir les bases del que acabaria sent el feminisme dels anys 70».

Qui busqui una història romàntica sense més ni més quedarà decebut tot i que la matèria primera sigui l’amor, o més ben dit, els usos amorosos. «Tot i que estigui parlant de passió i de passions humanes, crec que la meva mirada és més aviat irònica i distanciada, sense prendre partit per cap dels membres del triangle, ni pel marit, un diplomàtic d’esquerres que no entén la seva dona, ni pel jove que parla de transformar el món sense creure-s’ho del tot, ni per la protagonista que el sent parlar commocionada i sent com la seva vida es transforma de dalt a baix».