De l’anime japonès a ‘Red’ i Disney: com entendre els canvis d’una adolescent

Per descomptat, el cap més visible de Ghibli no és altre que el mestre Hayao Miyazaki, que al llarg de la seva trajectòria com a autor de pel·lícules d’animació ha mostrat més interès que qualsevol altre cineasta en tot el que implica convertir-se en dona, i invariablement ha dotat les seves protagonistes de la força i l’afany d’independència necessaris per guiar-les en el procés. El personatge central de la seva segona pel·lícula, ‘Nausicä del Valle del Viento’ (1984), és una guerrera adolescent que exhibeix atributs –valentia, intel·ligència, lleialtat, capacitat de sacrifici, habilitat amb les armes– tradicionalment reservats per als herois masculins, i que en aquest sentit demostra parentius inequívocs amb la ferotge d’uns quinze anys al capdavant del llargmetratge que va donar Miyazaki a conèixer internacionalment, ‘La princesa Mononoke’ (1997). A ‘Nicki, la aprendiz de bruja’ (1989) el director japonès va fixar la seva mirada en una matussera bruixa de 13 anys que, forçada a separar-se dels seus pares, s’enfronta a les seves inseguretats, la seva falta d’autoestima i la seva sexualitat; i ‘El viaje de Chihiro’ (2001), la seva pel·lícula més celebrada, és la història d’una mocosa de 10 anys que queda atrapada en el regne dels esperits i allà adquireix la confiança necessària per cuidar-se de si mateixa sense el suport de la seva família. En altres paraules, es fa gran.

El cine de Miyazaki és ple de personatges que experimenten transformacions existencials i, sovint, també metamorfosis físiques. En realitat, el concepte de mutació és un ingredient essencial dels ‘anime’ dirigits específicament a un públic femení juvenil, popularment coneguts com a ‘shoujo’, i invariablement funciona com a metàfora de traumes que la dona afronta en l’adolescència.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquest sentit no és una casualitat que Domee Shi, directora de ‘Red’ –protagonitzada, no ho oblidem, per una nena que es converteix en un enorme panda vermell– hagi reconegut la influència en la seva pel·lícula de títols que pertanyen a aquest subgènere; com ‘Ranma 1/2’, el personatge titular que es converteix en noia quan es mulla amb aigua freda i en noi quan es mulla amb aigua calenta; o com ‘Sailor Moon’ (1992), telesèrie sobre una noia que adquireix l’habilitat de tornar-se superheroïna i a la qual al món de l’‘anime’ es considera pionera d’un tipologia de personatge conegut com a ‘magical girl’: noies que combaten criatures malignes per salvar el món i alhora toregen amb assumptes com el primer amor o les pressions exercides per canvis corporals i ideals de bellesa.

Heroïnes Disney

Però al parlar dels retrats de pubertat femenina que van precedir allò que ofereix ‘Red’, finalment, és inevitable parlar també de Disney; al cap i a la fi, és la productora a què els estudis Pixar pertanyen, i fa més de vuit dècades que fa pel·lícules sobre nenes que es fan dones dirigides a un públic majorment infantil i preadolescent. I en el període comprès entre la primera pel·lícula de la companyia –‘Blancanieves y los siete enanitos’ (1937)– i l’última fins ara –‘Raya i l’últim drac’ (2021)-, aquest icònic perfil de personatge conegut com a Princesa Disney ha passat de ser una damisel·la passiva a la recerca d’un príncep blau a erigir-se en poderoses guerreres que desafien els estereotips de gènere. Encara caldrà esperar, això sí, perquè aquestes joves cada vegada més apoderades comencin a tenir la regla.