‘Gallinas’, de Jackie Polzin: l’audàcia i la bellesa

La història té lloc a Minnesota i l’explica en primera persona una dona que viu amb la seva parella, que cria quatre gallines, que es dedica a netejar cases i que, recentment, ha patit un avortament. Les gallines, la neteja i aquesta pèrdua dolorosa són les tres pedres angulars del relat, i una de les virtuts de les quals Polzin fa gal·la consisteix a convèncer el lector que criar gallines, haver desenvolupat una sèrie de teories sobre la neteja i portar a sobre el buit d’un avortament no desitjat són els vèrtexs d’un estrany triangle, és a dir, que les tres coses estan relacionades, alhora que permet a cada lector, lliurement, establir els paràmetres d’aquesta relació. A cap lector intel·ligent se li acudiria passar per alt la invitació, i a cap lector curiós se li acudiria deixar d’elucubrar amb associacions que van més allà de la seva primitiva o primària o primera intuïció. Plaers que ofereixen les aus.

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

¿Hi ha moltes pàgines de gallines? ¿Es parla massa de gallines? És la queixa d’alguns lectors, i no n’hi ha cap dubte: de les tres pedres angulars, és la que es menja la part del lleó de la narració. Però és que no són només gallines. I no són només els ous que ponen, o el pinso que mengen. En l’univers de Polzin estan concebudes per parlar més que de si mateixes.

I després hi ha la forma. Com que tot és forma i contingut, i Polzin ho sap, aquest mos l’embolica en una prosa cuidada a l’extrem, aviciada com ha de ser –com hauria de ser sempre– la matèria primera de la literatura, que és la paraula. Sense haver llegit ‘Gallinas’ en la seva versió original, s’intueix que en el castellà de Regina López batega perfectament l’anglès contingut, precís, musical i bonic de Polzin. «És juny i els arbres estan carregats de fulles, el que provoca que les ombres també tinguin fulles, i els dos tipus de fulles es mouen amb el vent, creant una ombra del vent». Per exemple. O bé quan es crea un càlid i literari agraïment per com de ben escollits estan els noms dels animals: Gam Gam, Senyoreta Hennepin County, Gloria i Tenebra. Per fortuna, no parlen, es dediquen sol a ser gallines, i gràcies a Polzin, a servir de mirall, de transsumpte, a ser la metàfora d’alguna cosa més. És un llibre rar, sí, però això és virtut, i no és tan estrany perquè no pugui aspirar a un públic ampli.