Hotel Cadogan
Els llibres recomanats per Olga Merino: tiberis pantagruèlics del segle XVII
Nórdica publica ‘La alegría del exceso. Diarios gastronómicos’, de Samuel Pepys
La guerra a l’est d’Europa, tan lluny i tan dolorosament a prop, ens troba enervats i insomnes com les arnes, sense forma d’aturar la thermomix del cap. La inquietud també devora els nostres il·lustres hostes, gent normalment tranquil·la, de jardí i reflexió, que aquests dies amb prou feines surten de la seva habitació, importunant-nos cada dos per tres amb peticions d’un neuròtic refredat: coixins de plomes, tovalloles netes o xocolata amb crostonets a deshora. Només les dues últimes nits, quan callen una mica les campanetes del ‘room service’, hem disfrutat de cert descans i fins i tot hem agraït la benedicció d’alguna rialla amb la lectura en veu alta de ‘La alegría del exceso. Diarios gastronómicos’, acabats de publicar per Nórdica. Es tracta dels vells quaderns de Samuel Pepys (1633–1703), el gran notari de l’anomenada Restauració anglesa, però expurgats aquí fins a l’os, fins a deixar únicament les entrades referides a la manduca.
Cavaller il·lustrat, ‘gentleman’ irascible, individualista i anglicà sense estridències fanàtiques, sembla que, rere la tisora de l’edició, Pepys visqui per satisfer el seu estómac amb tiberis pantagruèlics. Vegem quin banquet prepara la seva dona, Elizabeth, per a 10 comensals un 26 de gener, només perquè sí: un plat amb moll de l’os, una cuixa de xai, un llom de vedella, un plat de pollastre, tres gallines i dues dotzenes d’aloses, una gran empanada, una llengua de vaca, un plat de gambes, i formatge.
Notícies relacionadesIban Barrenetxea ha ilustrado la cubierta de «La alegría del exceso», de Samuel Pepys. Se trata de los fragmentos de gastronomía (comilonas sobre todo) del célebre diario, uno de los textos esenciales para entender la vida en la Inglaterra del siglo XVII.#samuelpepys pic.twitter.com/wsLyv2OMmX
— Nórdica Libros (@Nordica_Libros) 19 de febrero de 2022
No és estrany que en l’època hi hagués malalties com la gota i molèsties com els càlculs renals i biliars per excessos proteics.
Per les pàgines del llibret desfilen les més peculiars viandes com a aliment diari: gallines i carpes estofades, cap de senglar de Winchcombe, tripa amb mostassa, espinada de vedella, oques i cignes rostits, xarxets, empanades d’arengada o llamprea, entranya de cérvol i galtes de salmó. De vegades, el diarista es purga de les intemperàncies vomitant al rentamans, mitjançant lavatives (pateix restrenyiment) o amb l’abstinència del vi. Pepys menja, treballa (una mica) a l’Almirallat i magreja alguna dama de la cort o alguna criada, mentre es van encadenant com amb sordina grans sotracs de la història: la guerra contra Holanda, l’epidèmia de pesta bubònica i el gran incendi de Londres de 1666. Una lectura per evadir-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
