Jamala, la guerrillera eurovisiva d’Ucraïna contra Putin

I una altra vegada, sis anys després de tot allò, la seva vida torna a canviar; com la dels 41 milions de compatriotes que pateixen dia a dia el setge de l’Exèrcit rus. Jamala, de 38 anys, és avui una exiliada de guerra. Instal·lada a Istanbul, on viu la seva germana, ha posat la seva popularitat al servei d’Ucraïna, alçant la veu com a ambaixadora de la pau per demanar la solidaritat internacional amb els seus i recaptant fons per als desvalguts i la futura reconstrucció de tot el que està polvoritzant Vladímir Putin.

Gira solidària

Després de passar per Alemanya, Lituània i Romania, la seva gira solidària fa parada aquest dissabte a Barcelona. Jamala actuarà a la Sala Apolo, en el primer concert d’artistes eurovisius previ al festival que s’ha celebrat a la capital catalana. Després cantarà a Madrid en un parell d’ocasions; el dia 6, a ‘Unidos por la paz. Ucrania en el corazón’, un programa especial que emetrà La 1 de TVE, i el 16, en una altra festa eurovisiva que se celebrarà a la sala La Riviera.

En totes i cada una d’aquestes cites, la intèrpret canta ‘1944’, el tema amb què va guanyar Eurovisió derrotant, curiosament, Rússia en una votació d’infart. En una entrevista concedida a EL PERIÓDICO, l’artista explica que «en els diferents esdeveniments solidaris, en total hem recaptat gairebé 68 milions d’euros en recolzament a Ucraïna. Els fons els hem aconseguit durant les emissions en directe del programa ‘La Voz’, les seleccions nacionals de cançons per a Eurovisió i en concerts especials. En els pròxims dies també viatjaré a Islàndia per continuar recaptant diners».

La deportació dels tàrtars

Jamala va compondre ‘1944’. A la roda de premsa que va concedir a Estocolm tot just després de guanyar Eurovisió va declarar: «¡Tant de bo aquesta cançó no existís!». I és que la peça narra el drama de la deportació a l’Àsia central dels tàrtars de Crimea per ordre de Stalin. «Sé, per la tràgica història de la meva família, el gran drama que representa que la gent sigui forçada a abandonar casa seva –explica Jamala. La meva besàvia i els seus fills petits van ser deportats de Crimea pels soviètics el 1944. No vull per als meus fills aquest trauma i aquesta mateixa lluita». Per tot això, «vull ajudar a fer que el meu país recuperi la pau i sigui reconstruït. No tenim cap altra opció per al nostre futur i el dels nostres petits. No són paraules abstractes per a mi».

Explica Jamala amb dolor l’exili: «La guerra ens va agafar per sorpresa a les 5 de la matinada del 24 de febrer. L’evacuació dels petits va ser decidida el mateix dia que van bombardejar Kíiv per primera vegada. Només ens van donar cinc minuts per fer la maleta. Fins aleshores, no era conscient de com és de difícil empaquetar la teva vida en tan poc temps. Mires al teu voltant amb desesperació perquè allà hi ha tota la teva vida; les coses que estimes i per les quals has lluitat». No hi havia temps per perdre: «Vaig agafar els documents, vaig vestir els nens amb la roba que més els pogués abrigar i vaig mirar de controlar els nervis i pensar en el que s’havia de fer a partir de llavors».

Els quatre dies més llargs

El calvari acabava de començar. «Vam anar en direcció a Ternópil i després cap a la frontera amb Romania. Allà ens va recollir un amic de la meva germana, que ens va conduir cap a Istanbul. La carretera estava en males condicions; van ser els quatre dies més llargs de la meva vida. Vaig intentar centrar-me únicament en els meus fills, perquè pensar que havia deixat enrere el meu marit, la meva família i els meus amics era insuportable».

L’artista explica que «en totes les meves activitats parlo sobre com Rússia ha atacat brutalment Ucraïna i demano que la guerra acabi. El conflicte està portant al desastre no només la meva terra, sinó també Europa». Quatre milions de refugiats, nou milions de persones desplaçades. «Gairebé la meitat dels nens han perdut casa seva i 136 ja han mort. I això només són xifres oficials; ¡ves a saber què hi haurà als llocs on no podem arribar!»

Jamala demana fins a l’extenuació que ocupem «els carrers per demanar als polítics que actuïn», perquè si Rússia se surt amb la seva, «el món tindrà més règims autoritaris. ¿Això ens portarà la pau? ¿Ajudaran a solucionar problemes urgents com el canvi climàtic o altres drames humanitaris?»

Segona victòria

Notícies relacionades

Chanel serà l’amfitriona de la Barcelona Eurovisió Party aquest dissabte

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

La de Jamala va ser la segona victòria d’Ucraïna a Eurovisió. El 2004 ja ho havia aconseguit Ruslana, implicada en la lluita democràtica i prooccidental del seu país, que va desembocar en la Revolució Taronja el mateix any que va guanyar el festival. Aquest any, Ucraïna torna a ser la favorita del certamen, tot i que els membres de Kalush Orchestra, els seus representants al xou, estan implicats en l’assistència a les víctimes de la guerra.

Quan Ucraïna organitzava l’edició del 2017, com a país guanyador, Rússia ja va jugar la carta de la provocació, enviant Iúlia Samoilova, una artista que té una atròfia muscular espinal que l’obliga a moure’s en cadira de rodes i que va entrar a Crimea per un lloc fronterer rus i no per un d’ucraïnès. Crimea acabava de ser annexionada a Rússia en una operació no reconeguda internacionalment. El Govern d’Ucraïna va avisar: Samoilova seria detinguda si entrava al país. Malgrat la pressió internacional, les autoritats locals no van afluixar la corda i Rússia va decidir retirar-se del festival, convençuda que havia posat en evidència Ucraïna, tot i que va quedar retratada en els seus mètodes.