Els Oscars adoren la sobreactuació, així que Will Smith i Jessica Chastain van bé

Aquest gust malsà per l’excés queda reiterat al fixar-se en els dos intèrprets més clarament favorits de cara al repartiment d’estatuetes que tindrà lloc aquest diumenge, Will Smith a la categoria de Millor Actor i Jessica Chastain a la de Millor Actriu. Tots dos són productors de les respectives pel·lícules – ‘El método Williams’ i ‘Los ojos de Tammy Faye’ – per les quals aspiren a premi, i aquestes dues pel·lícules han sigut acuradament dissenyades i promocionades a fi de proporcionar-los el premi. Chastain es passa la seva oferint una exhibició pirotècnica de tics gestuals i vocals, i el treball de Smith es compon essencialment de discursos pomposos i mirades intensíssimes.

Però el més important és que, amb l’objecte del poder de convicció, els dos han experimentat transformacions radicals –ell augmentant notablement de pes, ella a través d’una combinació de pròtesi i maquillatge que en algunes escenes l’assemblen a una ‘drag queen’ de províncies– per assemblar-se el més possible als seus personatges, persones que van existir realment. L’Acadèmia porta equiparant aquest tipus de travestisme a l’excel·lència actoral almenys des que Robert De Niro va guanyar 27 quilos per donar vida al boxejador Jake La Motta a ‘Toro salvatge’, la pel·lícula que li va guanyar la seva segona estatueta.

Sofriment

Considerant que aquestes metamorfosis solen comportar deteriorament físic i sofriment psicològic, estan íntimament vinculades al concepte de sacrifici, que no és sinó l’altre gran criteri que l’Acadèmia té en compte a l’hora de repartir els premis interpretatius. Els votants adoren els actors que ho donen tot per l’art, que es flagel·len darrere els seus personatges, que pateixen com gossos. Ho sabia Charlize Theron quan es va sotmetre a un procés intens d’enlletgiment, engreixant-se 15 quilos i destrossant-se literalment la pell, per assemblar-se el més possible a l’assassina en sèrie Aileen Wuornos en el biopic ‘Monster’ (2003) i guanyar així el seu Oscar; i també ho sabia Leonardo DiCaprio quan va rodar ‘The Revenant’ (2015), el metratge del qual és la prova més evident de com de lluny pot arribar un actor –tan lluny com per lluitar contra un os gegant, devorar fetge de bisó cru i fins i tot esbudellar un cavall, sense deixar de grunyir i gemegar en el procés– perquè li donin el seu Oscar d’una punyetera vegada.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

No hi ha dubte que Chastain i Smith també senten que ja va sent la seva hora, que han acumulat prou mèrits al llarg dels anys per obtenir la seva recompensa daurada. I, diem, és més que probable que l’aconseguiran, i la seva victòria suposarà una nova confirmació que, segons el parer de Hollywood, són aquesta classe de papers els que fan grans als intèrprets i no, per exemple, els treballs més subtils que ofereixen altres dels nominats d’aquest any com Andrew Garfield per ‘Tick, Tick... Boom!’ a la categoria de Millor Actor o bé Olivia Colman per ‘La hija oscura’ –o fins i tot Penélope Cruz per ‘Madres paralelas’– en la de Millor Actriu; que per guanyar un Oscar, en efecte, millor acostuma a ser sinònim de més.