Julieta Venegas: «Em diverteix veure les ‘majors’ perseguint els artistes independents»

Un canvi d’urbs, de Ciutat de Mèxic a Buenos Aires, noves circumstàncies personals (les atencions a la seva filla de 12 anys) i la renovació de l’equip de ‘management’ i de la banda de músics precedeixen els nous senyals editorials de Julieta Venegas: el tema ‘Mismo amor’, avançada d’un disc que està en camí i un ‘tour’ acústic en format de trio. «M’he pres el meu temps perquè sentia que no estava llesta, però ara tot s’alinea per treballar com a mi m’agrada, d’una manera més tranquil·la i aferrada a l’artístic», explica la cantant i compositora mexicana, que actua aquest dimecres a l’Apolo, acollida pel Festival del Mil·lenni.

Han passat set anys des del seu anterior àlbum, ‘Algo sucede’ (2015), si bé a mig camí, Venegas va publicar ‘La enamorada’ (2019), obra conceptual basada en l’obra de teatre de Santiago Loza. Però ella no va necessitar esperar a la pandèmia per rebaixar la marxa. «Vaig fer la gira ‘Íntimo’, jo sola tocant diversos instruments, i vaig estar aturada un any, quan em vaig mudar de país, perquè necessitava viure aquesta situació de transició», assenyala l’autora de peces populars com ‘Me voy’ o ‘Andar conmigo’.

Pop i acordió

En la nova, ‘Mismo amor’, que firma amb el xilè Alex Anwandter (excantant d’una banda popular en aquest país, Teleradio Donoso), parla del moment de conflicte en una relació, «quan hi ha un problema, una situació de tensió pròpia de voler ser allà i no poder», indica Julieta Venegas. «Volia explicar una història que anés més allà de l’‘et vaig deixar-em vas deixar’, sense dir necessàriament ‘això s’acaba’». Acompanyant aquestes tribulacions íntimes, una pista de simpàtic funk-pop que, en termes sonors, representa «una part» d’aquest àlbum que està per venir. «El disc té més coses, acordió i sons acústics. Hi ha una mescladissa d’influències que sempre ha agradat, perquè crec que en la meva personalitat hi ha diversos costats, el més ‘mexicanot’ i el més pop.

Enrere queden els duets plasmats en senzills com ‘Sin ti’, amb Sen Senra («em mata la seva veu, tan andrògina i tan rara, i que sigui tan melòdic i tan músic»), i ‘Lo siento BB:/’, compartit aquest amb Bad Bunny i el productor Tainy. Territori reggaeton. «M’agrada aquest ‘beat’, com el del dancehall i el hip-hop», precisa, alhora que elogia el porto-riqueny Bad Bunny. «És interessant com Benito trenca amb la imatge i amb les lletres del reggaeton, un gènere que és un món i en el qual no es pot generalitzar». Res de línies vermelles, assenyala Venegas. «Els gèneres cal barrejar-los, i no m’ho prenc tan seriosament per dir que no col·laboraré amb certes persones. M’agrada el reggaeton, com m’agrada el regional mexicà, i el del nord, i el pop».

25 anys després

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Julieta Venegas ha arribat fins aquí després de 25 anys de trajectòria, que va arrencar amb ‘Aquí’ (1997), àlbum que la va portar a obrir la caravana de ‘Calaveras y diablitos’, amb Los Fabulosos Cadillacs, Aterciopelados i Maldita Vecindad, en temps d’auge de la marca ‘rock llatí’. En aquells temps, la preocupació d’un debutant era pensar «d’on trauria els diners per ficar-se en un estudi».

Les coses han canviat. «Ara una persona pot produir el seu disc a casa i pujar-lo a una plataforma», fa notar Venegas, que dels seus anys en una ‘major’ li queda el record d’una vaga desubicació. «El molt gran sempre dona lloc a certa inèrcia», medita. «Jo sentia que la persona que apareixia allà representada per la disquera no era exactament qui jo em sentia». Però ara disfruta de la seva condició d’artista independent. «I em diverteix veure les ‘majors’ perseguint els artistes independents i mirant de conquerir-los», acaba Julieta Venegas, que es veu a si mateixa com «naturalment curiosa» i es mostra atenta a talents en alça de signe variat, com el duo noruec Smerz, la sudanesa-nord-americana Dua Saleh i l’argentina Lara91k, «una petitona que fa una espècie de trap que no és trap».