El millor i el pitjor del Liceu: opinen tres exdirectors del teatre

«El millor del Liceu és l’equip de direcció, el compromís adquirit com a teatre públic i el grau de complicitat amb altres institucions de la ciutat. El Liceu Mar és un projecte il·lusionant. És una peça important no només per continuar creixent, sinó que encaixa amb la idea de resoldre el front marítim que hauria d’incorporar Montjuïc pensant en gran, com feia Pasqual Maragall.

El dèficit del Liceu és la falta d’un compromís més gran a nivell pressupostari de les administracions. És un dèficit aplicable a tota la cultura. S’haurien d’incentivar les deduccions fiscals. L’error de la llei de mecenatge va ser voler resoldre-ho tot d’una manera, és un calaix de sastre». No pots tractar el sector cultural igual que la ciència o les donacions socials. Caldria donar-li un altre enfocament amb una mirada més sectorial, amb plantejaments més concrets. I és important posar-se mans a l’obra per incentivar tant la investigació com projectes culturals determinats.

Sovint es parla d’estructures d’Estat. En tenim una, el Liceu, que té un prestigi internacional indiscutible i no el mimem».

Rosa Cullell (directora general del Liceu entre 2005 i 2008)

«El que més valoro del Liceu és que cada temporada obre les portes a bones veus, produccions i músics. Després de la crisi econòmica primer i la pandèmia després, continuar oferint òpera, dansa i produccions per a tota mena de públics amb un nivell alt és una cosa que valorava abans i ara. Evidentment, sempre es vol més: nous títols, produccions, els millors cantants. Després de 175 anys, el Liceu continua viu i és un dels teatres més importants del món.

Li falta, això sí, finançament per poder fer coses noves. Necessita un sala més per fer música de cambra i òperes més petites. Però compte, sense capacitat econòmica res és viable. En els últims anys el Liceu no ha tingut prou recursos. Ara un nou grup de direcció intenta remuntar el Gran Teatre després d’unes temporades que no van ser esplèndides. Cal fer coses per estar en la primera línia internacional. Espero que el Liceu Mar hi contribueixi. Fan falta sales de cambra i de música barroca a Barcelona. Però insisteixo: un Liceu Mar, un projecte interessant i bonic, necessita qualitat i per a això són imprescindibles els diners.

Em sembla genial que el Liceu surti de la Rambla. El Liceu Mar és una cosa nova, no podem ancorar-nos en els segles XIX i XX. Però el Liceu hauria de sortir també fora de Barcelona i fer gires a l’estranger».

Joan Francesc Marco (director general del Liceu entre 2008 i 2013)

«En els últims 30 anys el Liceu ha viscut moments complicats; jo mateix en vaig passar alguns i hi ha coses que continuen pendents de resoldre. «L’equip actual és sòlid i ho està fent molt bé, però tot és millorable i una institució com el Liceu sempre ha d’aspirar a millorar. A nivell artístic, de qualitat de muntatges i diversitat d’oferta, la programació està molt bé. El Liceu ha tingut moments millors i pitjors, però en aquests 175 anys, si fem balanç, la mitjana és positiva. Cada any s’intenta ser millor que l’anterior. Sense tirar coets, crec que podem estar-ne satisfets.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Diguem que el tren està ben encarrilat amb el president, Salvador Alemany, el director general, Valentí Oviedo, el director artístic, Víctor García de Gomar amb Joan Ollé, i el director musical, Josep Pons. Són capaços d’estirar la màquina i d’obrir nous camins.

El dèficit és tenir un públic poc atrevit, un factor no imputable al teatre. Tenim molts músics que estudien en centres superiors, però falta millorar l’educació artística. No fa falta que tots els nens vulguin dedicar-se a la música, però sí conèixer-la, igual que la dansa i la poesia. Són coses que han d’estar al seu abast. En aquest sentit, són importants les jornades del Fòrum de les Arts a l’Educació, organitzat aquest cap de setmana pel Conca».