Kornél Mundruczó, de la lluna de Júpiter al Lliure

Vida digna

El seu primer muntatge al Lliure, interpretat per cinc actors hongaresos amb subtítols en català, arranca quan un home es presenta al pis d’una dona a Budapest per expulsar-la de la seva llar amb l’objectiu de fer complir la voluntat testamentària d’un difunt. No obstant, un gir inesperat li impedeix portar a terme el seu pla. Es veurà obligat a fer un examen de consciència, i apareixeran els secrets foscos que amaga el lloc on hauran d’enfrontar-se els nous inquilins.

L’obra mostra la injustícia quotidiana d’una societat sense empatia que margina els més febles. El to no és de teatre documental, hi ha alguna cosa de realisme màgic. «Tot i que té les seves arrels en la realitat, en fets reals i històries, és pura imaginació», assenyala el director.

Teatre independent

Proton Theater, una companyia no neutral, com expliquen a la seva web, resisteix malgrat la falta de suport al seu país, on el populista Orbán ha tornat a ser reelegit president del Govern. «A Hongria no hi ha censura, però el sistema de suport a la cultura és limitat. Com a resultat, l’escena del teatre independent està infrafinançada. En el nostre cas significa que només el 10%-20% del nostre pressupost anual prové del suport estatal. Finançar la resta és tasca de la productora de teatre Dóra Büki, amb qui vaig fundar Proton Theatre el 2009. La nostra plataforma es basa en la llibertat. Així treballem des del principi i així seguim. El més difícil és conservar-la, trobar noves maneres de finançament per mantenir-nos i seguir endavant. Sento com la veritat d’‘Imitation of life’ forma part de la meva pròpia vida», confessa. Li sap greu que la seva companyia respectada a l’estranger no tingui el mateix reconeixement i possibilitats al seu propi país.

«Proton Theatre, a causa de la seva independència, està en un buit. És com una empresa fantasma. D’una banda, aquest estatus dona llibertat i independència. D’altra banda, després de representar la cultura hongaresa als festivals i teatres més prestigiosos d’arreu del món durant més de 12 anys, és frustrant no tenir seguretat financera i no ser reconeguts al nostre propi país». Però tampoc vol queixar-se en excés. A diferència d’altres companyies, ells es mantenen. «No és estrany que altres hagin abandonat en els últims anys. Nosaltres, gràcies als nostres contactes internacionals tenim una situació millor que altres companyies independents hongareses».

Enginyosa escenografia

Notícies relacionades

La construcció de la identitat

Oda a la bellesa i la joventut

‘Imitation of life’ ha rebut nombrosos premis, alguns a la seva impressionant escenografia firmada per Márton Ágh. «El disseny va ser llarg i complex. La idea era que havia de poder desplaçar-se bé d’un lloc a l’altre. Tot està calculat fins a l’útim detall realitzat amb Márton Ágh i tot l’equip tècnic de la companyia».

Fins ara Mundruczó ha alternat cine i teatre. ¿Què li interessa més de cada món? «Primer vaig ser director de cine, els altres gèneres com el teatre i l’òpera van venir després. Per a mi el més important era i continua sent explicar una història, explicar la meva història. Per això sovint estic treballant amb material propi. El cine i el teatre són gèneres molt diferents, tot i que tots dos s’adapten perfectament a la narració. El teatre és molt més radical. Les meves obres de teatre són molt importants per a mi, són més valentes i em donen coratge en altres territoris».