Cirque du Soleil, un món sota la carpa

Lea Toran Jenner, una especialista en roda Cyr de 29 anys –també actua amb el grup de pole dance en un número que inclou pals xinesos– disfruta al màxim del seu debut al Cirque du Soleil amb ‘Luzia’.

«Sempre vaig somiar formar part d’aquesta companyia. Fins ara havia treballat de forma autònoma. Viatjava per tot el món però estava sola. Aquí convius amb una gran família formada per gent de més de 20 països», destaca feliç. «Fins i tot quan tenim el dia lliure també quedem. L’altre dia vam anar a la platja a jugar a voleibol».

Ballet i pesos

El número de roda Cyr és un dels primers del xou en els quals apareix l’aigua. No és fàcil moure’s i fer equilibris subjectant el seu enorme cèrcol en aquestes condicions perseguint el ‘més difícil encara’. «Quan actuem en moll utilitzem una roda especial recoberta d’un pneumàtic com de bici però, tot i així, la fricció amb el terra no és la mateixa», apunta. Assaja molt, i no només amb aquest cèrcol enorme amb el qual no es cansa de girar i moure. Un dia a la setmana entrenen al mateix escenari on actuen. Allà la va trobar aquest diari.

Toran explica que li agrada aprofitar de les classes de diferents disciplines que ofereix la companyia amb els mateixos protagonistes del xou com a professors. Assisteix tres vegades per setmana a lliçons de ballet que imparteix Alexey Goloborodko, impressionant contorsionista, i acudeix a sessions de preparació física amb pesos de Iuri Tsvirko, forçut portor que apareix en el número del ‘swing to swing’. «El ballet és la base de tot perquè ajuda a tenir bona postura. Però el manteniment físic també és clau», explica l’artista.

Tot està organitzadíssim dins de la carpa, tant els assajos a la zona d’entrenament, com els que es fan a la pista rodona de ‘Luzia’, una meravella de l’enginyeria que permet evacuar ràpidament tota l’aigua que cau en forma de pluja o cascada. La proposta, inspirada en Mèxic i dirigida pel suís Daniele Finzi Pasca, que va residir 10 anys a la terra d’Emiliano Zapata, combina el sol i la lluna així com a símbols maies, asteques, referències a les tradicions i a la variada geografia del país.

Ball aeri

Jérome Sordillon, especialista francès en corretges aèries executa un exigent número ambientat en un cenote, aquest pou o estany natural sagrat. «A Barcelona m’encanta notar la proximitat del públic. Sota la carpa veus la cara de tots els espectadors. A més, el públic aquí és molt acollidor i entusiasta», assenyala aquest fornit intèrpret que va competir com a gimnasta durant 16 anys abans d’estudiar a l’Escola Nacional de Circ de Mont-real per la qual també va passar Toran.

«El més difícil del meu número és fer oblidar el públic l’enorme esforç físic que requereix. La clau és la fluïdesa. Tot ha de ser suau com si fos ballet». Si alguna cosa ha de mimar són les seves espatlles i la seva esquena, les que més pateixen durant un exercici en el qual el seu cos elabora una complexa coreografia que s’eleva fins al més alt i baixa arran de terra.

Tota la família

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sordillon va debutar amb el Cirque du Soleil amb ‘Crystal’, un espectacle sobre gel. «El meu entrenament varia, no sempre és igual. Si faig entre 8 i 10 funcions per setmana no m’interessa sobrecarregar els músculs. Però compte, tampoc puc passar-me de gandul. S’ha de trobar l’equilibri», comenta.

Als seus 35 anys, el Cirque du Soleil és una família de veritat: la seva dona és trapezista i treballa en el xou i el fill de tots dos, de dos anys, comença a fer els seus primers passos als gronxadors del parc.