RECOMANACIONS
10 pel·lícules curtes (i bones) per veure a Netflix
Seleccionem una desena de títols d’aproximadament hora i mitja per fer un necessari parèntesi cinematogràfic
Com bé saben els qui tenen família, fins i tot de vacances el temps pot ser ajustat. I posats a triar pel·lícula, potser és més realista buscar-ne una que s'acosti a l’hora i mitja abans que un ‘blockbuster’ de més de dues. Netflix té una bona selecció de pel·lícules concises per fer aquest desitjat parèntesi. A sota en seleccionem una desena que no deceben, de menys (81 minuts) a més (sense passar-se: 94 minuts) durada.
1. ’¿Dónde está mi cuerpo?’
1. ’¿Dónde está mi cuerpo?’
Després dels aplaudits curts ‘Skhizein’ i ‘Palmipédarium’ (tots dos localitzables a YouTube), l’animador francès Jérémy Clapin ha sorprès novament amb el seu primer llarg: la història d’una mà mutilada a la recerca del seu amo en una carrera plena de vertigen i de terror. Al costat d’aquest ‘thriller’ amb un inusual punt de vista, Clapin explica també, girant ja cap al drama, com aquesta mà va acabar separant-se del seu amo. Tot amb un estil d’animació vibrant, a mig camí de les 3D i el traç dibuixat a mà. 81 minuts
2. ‘Hush (Silenci)’
2. ‘Hush (Silenci)’
Abans de ‘La maldición de Hill House’ i ‘Misa de medianoche’, l’autor de terror Mike Flanagan havia aconseguit un èxit sorpresa amb ‘Hush (Silenci)’, el seu particular ‘Halloween’ (de fet, va rebutjar dirigir-ne el ‘reboot’ del 2018 perquè considerava que aquí ja havia fet la seva versió). Efectiu ‘slasher’ entre quatre parets, explica el setge a una escriptora de terror sordmuda (Kate Siegel, també coguionista) per part d’un assetjador domèstic sense escrúpols (el generalment simpàtic, però no aquesta vegada, John Gallagher Jr.). Encara podria haver sigut més interessant sense diàlegs, com Flanagan la va pensar durant un temps, però parlada també és disfrutable. 81 minuts
3. ‘Un mal viaje’
3. ‘Un mal viaje’
Els qui coneguin el còmic radical Eric André, ja sabran a què exposar-se amb qualsevol dels seus projectes: humor físic, absurd, dement i, amb tot, càlid i humà. En aquesta pel·lícula barreja els seus impulsos més anàrquics amb una narrativa gairebé convencional. El ‘bad trip’ al qual fa al·lusió el títol és el trajecte de dos amics, el Chris (André) i el Bud (Lil Rey Howery, de ‘Déjame salir’), des de Florida fins a Nova York, ben (per)seguits de prop per la germana presidiària del segon. La història de ficció cedeix el pas regularment a salvatges bromes de càmera oculta en què, d’altra banda, qui pitjor parat en surt és sempre el mateix André. 86 minuts
4. ‘The lure’
4. ‘The lure’
¿A qui no li interessa una reelaboració gòtica i electropop de ‘La sireneta’? Sense ser perfecta, ‘The lure’, revelació de la directora Agnieszka Smoczynska, és una pel·lícula única i irresistible. A la Polònia dels vuitanta, dues joves sirenes, la Plata (Marta Mazurek) i l’Or (Michalina Olszańska), surten de les aigües i es converteixen en el reclam estel·lar d’un club nocturn. Les cançons que interpreten són, a més, brillants originals de Barbara i Zuzanna Wrońska (de la banda indie Ballady i Romanse). El problema (o un d’ells): La Plata s’enamora d’un home, cosa que la porta a prendre una decisió traumàtica. 88 minuts
5. ‘No respires’
5. ‘No respires’
A principis de la dècada passada, l’uruguaià Fede Álvarez es va marcar un doble fora de combat amb el ‘remake’ de ‘Possessió infernal’ i aquest títol de culte, tots dos protagonitzats per la gran Jane Levy. Encarna la Rocky, vèrtex femení d’una banda de lladregots que entra a saquejar la casa equivocada, on els espera un home cec sense pietat. La deriva psicotrònica de l’argument no és un problema, sinó un al·licient més. Tant es va córrer la veu sobre els seus atractius que, a partir d’un pressupost de menys de nou milions de dòlars, en va acabar recaptant cent cinquanta-set. 88 minuts
6. ‘Las últimas supervivientes’
6. ‘Las últimas supervivientes’
En aquesta sorpresa del festival de Sitges del 2015, uns joves traspassen la pantalla per veure’s atrapats en una pel·lícula de ganivetades, varietat campament, dels anys vuitanta. Després de la diversió meta, una emoció important: l’esmentada pel·lícula va ser l’únic èxit de l’actriu Amanda Cartwright (Malin Akerman), morta en accident de cotxe; la seva filla, la Max (Taissa Farmiga), troba en la inesperada aventura una manera de lligar caps emocionals. El director Todd Strauss-Schulson evita les formes indiferents de massa comèdia actual i busca solucions visuals inventives. 91 minuts
7. ‘Alguien especial’
7. ‘Alguien especial’
Jennifer Kaytin Robinson, creadora de la sèrie ‘Sweet/Vicious’, va debutar en el llarg amb aquesta reivindicable comèdia romàntica, en què tres amigues novaiorqueses s’enfronten a diferents formes de pèrdua: La Jenny (Gina Rodriguez), la seva ruptura amb qui va ser el seu estimat nòvio (Lakeith Stanfield) durant nou anys; la Blair (Brittany Snow), amb un paio que mai ha estimat tant, i l’Erin (DeWanda Wise), amb una versió de si mateixa al·lèrgica al compromís. Entre les seves moltes troballes, una impol·luta selecció musical que, a més, compleix realment finalitats narratives: vegeu aquest emotiu resum digital d’una relació al so de ‘Supercut’ de Lorde. 92 minuts
8. ‘La bruja’
8. ‘La bruja’
Mentre esperem, amb ànsia, l’estrena d’‘El hombre del norte’, no està de més recuperar el debut del seu director, Robert Eggers, un exercici de terror (pur i dur, diguin el que diguin) a fascinant foc lent. A la Nova Anglaterra del XVII, una família puritana reconstrueix la seva vida en una granja aïllada de tot i de tothom. Mentre fenòmens malèfics es desenvolupen al seu voltant, la paranoia creix tant en el si familiar com, en aquest cas, el sofà de casa. Va ser la revelació tant d’Eggers com d’Anya Taylor-Joy (‘Gambito de dama’), que va rebutjar un contracte a llarg termini a Disney Channel per fer alguna cosa diametralment oposada. Va fer bé. 92 minuts
9. ‘El dilema de las redes’
9. ‘El dilema de las redes’
¿Veure una pel·lícula de menys (o una mica més) de noranta minuts, o ‘scrollejar’ sense fre durant el mateix temps? El dubte ofèn. El documentalista Jeff Orlowski (‘En busca del coral’) ens recorda els perills i els buits de les xarxes socials en una obra en certs moments més sensacionalista del recomanable, però carregada de veritats incòmodes. Sobretot les aportades pel psicòleg social Jonathan Haidt, que, per exemple, apunta la correlació entre el creixement dels problemes de salut mental entre adolescents (molt en concret, noies preadolescents) i l’ús més gran dels smartphones. 94 minuts
10. ‘El ritual’
Notícies relacionades10. ‘El ritual’
Abans de la sorprenent ‘La casa oscura’ (a Disney+, però... de 107 minuts), David Bruckner ja havia deixat empremta en el terror amb el millor segment (aquell comiat de solter amb noia dimoni) de l’antologia ‘found footage‘ ‘V/H/S’ i aquest gran ‘survival’ forestal. Adaptada de la novel·la homònima d’Adam Nevill, segueix un grup d’amics en una malaurada ruta de senderisme per un bosc suec. De vegades sembla la bona seqüela mai rodada de ‘El projecte de la bruixa de Blair’. 94 minuts
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
