Penitència i passió: 10 pel·lícules i sèries sobre la Setmana Santa

Ron Howard va portar al cine el ‘best-seller’ de Dan Brown intentant conservar tots els seus principals elements: gènere de detectius, intriga conspiradora i esoterisme ‘new age’. La barreja era tan delirant com entretinguda i en successives entregues de la saga es demostraria la seva naturalesa ‘pulp’. La presència de Tom Hanks va donar carisma a una pel·lícula en què es barrejava el museu del Louvre, El Llibre de Job, els Illuminati, el Sant Greal, la successió de Fibonacci, Isaac Newton i Maria Magdalena. Una bogeria. 

Disponible a HBO, Rakuten TV, Starz, Google Play, Microsoft Store i Apple TV+.

El hippisme, la psicodèlia i l’esperit subversiu eren presents en el germen de l’òpera rock firmada per Andrew Lloyd Webber i Tim Rice. Primer es va materialitzar en forma d’àlbum conceptual convertit en esdeveniment amb Ian Gillan de Deep Purple com a Jesús i Yvonne Elliman com a Maria Magdalena, després va arrasar als escenaris de Broadway i finalment Norman Jewison va convertir els últims sis dies de la vida del Messies en un dels grans fenòmens culturals pop de la dècada dels 70. 

Disponible a Filmin i Apple TV+.

El tàndem format per Martin Scorsese i Paul Schrader es va unir per adaptar la polèmica novel·la del grec Nikos Kazantzakis en la qual s’imaginava un Jesucrist diferent al que descrivien els Evangelis, més humà i ple de dubtes. Igual com Travis Bickle amb ‘Taxi driver’, aquí Jesús de Natzaret (amb el rostre petri de Willem Dafoe) també es troba en un dilema entre la fe i la culpa, el pecat i la redempció. La controvèrsia que va generar va ser desproporcionada, tot i que està plena d’idees valentes. 

Disponible a Fubo i Filmin.

Pier Paolo Pasolini narra la vida de Jesús des del seu naixement fins a la seva resurrecció a partir dels escrits del seu apòstol Mateu i en clau de neorealisme italià. En la seva perspectiva conviu el marxisme i l’espiritualitat cristiana, tot i que si per alguna cosa destaca la seva proposta és per la potència expressiva i l’austeritat de les seves imatges. Una obra despullada i bonica en què posa en pràctica un dels seus interessos principals, donar veu als desfavorits i criticar la hipocresia dels líders. 

Disponible a Prime Video i FlixOlé.

Va ser l’últim llargmetratge d’un altre dels grans exponents del cine italià, Roberto Rossellini. Al mestre li interessava la figura de Jesucrist per la seva capacitat per remoure els fonaments del seu temps a partir d’idearis visionari, un home que va utilitzar la paraula per enfrontar-se al poder polític i religiós. El director va utilitzar una posada en escena allunyada de qualsevol amanerament visual (en clara oposició a la visió de Franco Zeffirelli) i opta per prescindir dels passatges icònics a la recerca de proximitat. 

Disponible a Filmin i YouTube.

També les sèries s’han acostat a la Setmana Santa, com és el cas d’aquesta ambiciosa producció de quatre episodis de la BBC i HBO que volia convertir-se en la nova gran ficció televisiva després de la versió de Franco Zeffirelli als anys setanta. El seu estil s’acosta més al de Pasolini i, en conseqüència, el seu Jesús també és molt humà. Té la virtut de situar-nos a la perfecció en l’ambient soci polític de l’època i d’ampliar els personatges de Pilat i Caifàs. 

Disponible a HBO i Atresplayer.

Els Monty Phyton van aconseguir l’èxit més sonat de la seva trajectòria amb aquesta sàtira sobre la vida de Jesús protagonitzada per un pobre diable que confonen amb el Messies i s’enfronta a tot un cúmul de situacions esbojarrades. Va ser acusada de blasfema i censurada a nombrosos països, però va arribar a una enorme transcendència convertint-se finalment en una pel·lícula fonamental per entendre la paròdia moderna. Gags memorables, anacronismes, cites culturals deformades i idees brillants vertebren una de les millors comèdies de tots els temps. 

Disponible a Netflix i Filmin.

L’australià Garth Davis va ser el responsable d’unir a la pantalla a Rooney Mara i Joaquin Phoenix, ella a la pell de Maria Magdalena, ell, en la de Jesús. La pel·lícula té la particularitat d’estar explicada des de la perspectiva femenina, cosa que la converteix en un ‘biopic’ revisionista sobre el paper de la dona en aquest episodi bíblic fundacional. Se centra en el que sent el personatge i posa fora de focus totes les altres coses, convertint-se en un drama íntim al so de l’última banda sonora de Jóhann Jóhansson. 

Disponible a Fubo, Apple TV+, Rakuten TV i Google Play.

Són moltes les pel·lícules de possessions, però ¿en quantes l’esperit en qüestió remet al mateix Jesucrist? Patricia Arquette, que interpreta una perruquera atea, després de rebre un crucifix comença a patir estranys episodis (el més famós, el que passa al metro) després dels quals li apareixen estigmes al cos exactament iguals a les ferides de la Passió. El Vaticà començarà a investigar i es trobarà pel camí amb un Evangeli Apòcrif, el de Sant Tomàs, que critica la funció de l’Església.  

Disponible a Apple TV+.

A aquesta pel·lícula se li va recriminar la seva semblança estètica i narrativa amb ‘Seven’, tot i que l’esperit de Russell Mulcahy, el director d’‘Els immortals’, sempre ha sigut molt més macarra i juganer que el de Fincher. Així, en aquest ‘thriller’, Christopher Lambert es fica a la pell d’un policia que persegueix un assassí en sèrie que intenta reconstruir el cos de Jesús a través de víctimes que tenen 33 anys abans del Diumenge de Resurrecció. A més, surt David Cronenberg en el paper de sacerdot. 

Disponible a Prime Video.