La novel·la de Javier Sierra sobre Napoleó a la Gran Piràmide arriba al còmic

Va existir una vegada un ambiciós Napoleó Bonaparte de 30 anys atret per la cultura egípcia. El 12 d’agost de 1799, durant una de les moltes expedicions que va organitzar al país abans de ser emperador, el llegendari militar francès va decidir pernoctar a l’interior del monument funerari més gran del món, la Gran Piràmide de Guiza, a Egipte. Al sortir, només va ser capaç de descriure l’experiència amb les següents paraules: «Si us ho expliqués no em creuríeu». 

¿Què va portar Napoleó a passar la nit en aquell lloc? No era un destí turístic com avui dia, sinó deshabitat i perillós. ¿Per què ho va fer?, ¿què buscava? i, el més important, ¿què va passar allà dins que el va deixar sense paraules? Biògrafs i historiadors mai han pogut aclarir aquestes incògnites, però l’escriptor supervendes Javier Sierra es va atrevir a proposar una resposta en la trama novel·lesca de ‘La pirámide inmortal’, una de les seves novel·les més conegudes i llegides, que ara fa el salt al còmic.

L’adaptació compta amb guió de Salva Rubio (‘El fotògraf de Mauthausen’), dibuixos de Cesc Dalmases (que ja va adaptar ‘Victus’) i un treball de color de Roger Sorroca. Definida pel mateix autor com: «Una superproducció del còmic espanyol», es publicarà el 6 de maig, i es presentarà al Còmic Barcelona,de la mà de Norma Editorial.

La trama, construïda amb una important tasca de reconstrucció històrica, aborda una de les grans obsessions de la humanitat: la possibilitat de la vida eterna. El còmic combina intriga, acció i sensualitat i inclou desplegables. Per al dibuix, Dalmases es va documentar sobre Bonaparte amb els pocs retrats i bustos que hi ha d’ell de jove. «Volia representar un Napoleó juvenil», remarca. 

Primerenca passió pel còmic

Sierra, guanyador del Planeta el 2017, assegura sentir passió pel còmic des de petit, una cosa potser desconeguda per a molts. «Vaig ser una espècie de dibuixant aficionat en la meva adolescència, hi vaig dedicar molt temps. De fet, el meu primer llibre era una cosa així com un relat amb vinyetes. Es deia ‘Historias de esa cosa llamada ovni’ i avui no el deixaria llegir ni a la meva mare», afirma l’escriptor entre rialles, al costat de Dalmases, Rubio i Surroca. 

No dubta que aquest primerenc interès pel dibuix va fer que li agradés tant la idea de portar la seva obra a la vinyeta. «Els escriptors tenim molta por que les nostres creacions es perdin en les successives adaptacions, però de veritat penso que en aquest cas és una versió molt fidel al llibre original [...] El còmic sempre ha sigut tractat com el germà petit de la cultura, però és una gran eina en una societat cada vegada més lúdica i, en aquest cas, té el mateix volum de treball i profunditat que qualsevol altra novel·la històrica». 

Terror nocturn a la piràmide

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sierra també va passar una nit a soles a l’interior de la Gran Piràmide d’Egipte. Va ser el 1997, quan exercia de periodista i es trobava a la recerca d’un reportatge. La seva intenció no era cap altra que imitar l’experiència de Napoleó a l’interior de la gran tomba del faraó Keops i, igual com Bonaparte, a l’escriptor també li costa trobar la manera d’explicar el que va viure allà dins: «Vaig tenir moltíssima por. Ho vaig passar tan malament que no vaig escriure res. No va ser fins molt temps després que ho vaig plasmar al paper com a manera d’exorcitzar aquests fantasmes, i llavors vaig poder comprendre fins on va arribar el meu pànic», admet. 

Un temor que el fa empatitzar amb el dels seus personatges en el relat i que, malgrat el mal tràngol, li va servir per idear la trama de ‘La pirámide inmortal’. El seu primer llibre adaptat al còmic –però pot ser que no l’últim, perquè a més aquesta història deixa la porta oberta a una possible segona part–, Sierra admet que no descarta il·lustrar alguna altra de les seves novel·les, com ‘La cena secreta’.