Un nou tresor de la filla de Picasso veu la llum a París

Maya Ruiz-Picasso, la segona dels quatre fills de Pablo Picasso, s’ha desprès d’algunes de les peces més sentimentals de la seva col·lecció particular, nou obres que ara ajuden a comprendre els períodes menys coneguts de l’obra de l’artista malagueny.

El lot s’ha integrat a la col·lecció del Museu Picasso de París, la fundació del qual es basa en el mateix principi que ara ha permès l’entrada de nou obres: una donació amb què l’hereva ha cobert el pagament de l’impost de donacions.

El 1973, la llei de l’escriptor i llavors ministre de la Cultura André Malraux, creada a la mesura per a la descomunal successió de Picasso, va permetre a França aconseguir 228 quadros, 158 escultures, 1.495 dibuixos, 33 quaderns, 1.704 estampes, 85 ceràmiques i 77 obres alienes.

Allò va resoldre la falta d’obres de Picasso que hi havia a les col·leccions franceses i va permetre a la família cobrir l’impost a què s’haguessin hagut d’enfrontar, en el que era ja un llegat ple de conflictes entre les quatre famílies que havia format l’artista.

Les vuit obres de Picasso que ha donat Maya –la majoria pintures– junt amb una escultura oceànica de la col·lecció personal del malagueny s’exposen des d’aquest dissabte i fins al 31 de desembre en una doble mostra que revela el costat més íntim de l’artista.

«La meva mare tenia la intuïció que algunes de les obres que havia tingut la sort d’heretar podien trobar el seu buit al museu i així ha escollit les obres a les quals tenia un carinyo particular, com el retrat del seu avi i el seu quadern de dibuixos», explica a Efe Diana Widmaier-Picasso, una de les comissàries de l’exposició i neta de Picasso.

A més del pla sentimental, la filla del pintor ha fet la seva selecció en vista de les carències actuals del museu: la que és la primera donació de la família en 30 anys ha intentat suplir l’absència d’obres de l’últim període de l’artista, que en el seu moment eren menys valorades per la crítica.

Del realisme a l’expressionisme

La primera de les dues exhibicions comença amb un realista retrat de José Ruiz i Blasco, pare de l’artista, que va pintar amb 14 anys i en què destaca la primerenca mestria de Picasso.

Cadascuna de les nou incorporacions protagonitza una sala, envoltada d’altres obres de la col·lecció permanent del museu amb què tenen relació.

Entre les quals, el carinyós retrat de l’àvia de Maya Ruiz-Picasso, un altre dels grans tresors d’aquesta donació, així com una imatge cubista de la petita Maya amb una piruleta i ‘El bobo’, que exemplifica la tornada a les arrels espanyoles del pintor als anys 30.

Entendreix també veure el quadern d’infància de Maya Ruiz-Picasso en el qual el seu pare l’ensenyava a pintar, fent il·lustracions que després la petita puntuava com si fos la seva professora.

Completen la donació ‘La venus del gas’, una petita estatueta inspirada de l’art del Paleolític, realitzada el 1945, un quadern de dibuixos de 1962, un retrat d’home de 1971 i ‘Estudio para una intérprete de mandolina’, de 1932.

Nascuda el 1935 de la seva relació amb Marie-Thérèse Walter, Maya va viure poc temps amb el seu pare i la gran part dels seus records d’infància es remunten a la Segona Guerra Mundial, primer a l’inici d’una crisi existencial per a Picasso i més endavant quan aquest va passar anys pràcticament amagat per evitar els nazis.

No obstant, la segona filla de l’artista, catorze anys més jove que el seu primer fill, Paulo, i dotze i catorze anys més gran que Claude i Paloma, els fills de Picasso amb la pintora Françoise Gilot, va ser el més dibuixat dels fills del geni cubista.

«Hi ha dotze retrats dibuixats entre 1938 i 1939, a més de dibuixos d’una tendresa commovedora i un traç tan clàssic que fins i tot els especialistes se sorprenen que hagin sigut pintats per Picasso», diu Widmaier-Picasso, que recorda que la seva mare va ser batejada en homenatge a la germana morta de l’artista, per la qual cosa el seu naixement va ser viscut com una mena de resurrecció.

L’ara àvia, que s’ha absentat de la presentació de l’exposició pel seu fràgil estat de salut, tan sols va passar amb el seu pare caps de setmana i més endavant vacances al sud, quan Picasso ja vivia amb la seva nova família i ella feia de mainadera de Claude i Paloma.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El museu i el Govern francès, que es va implicar personalment per executar aquesta donació, no han precisat el valor monetari d’aquestes obres i la família prefereix no donar xifres de les peces que segueixen en la seva possessió.

Quan Picasso va morir es van comptar 50.000 objectes entre quadros, documents, arxius, fotografies, escultures i quaderns. La llista d’obres per donar podria ser encara molt llarga.