‘The Batman’: així és el fosc senyor de la nit de Robert Pattinson

‘The Batman’ presenta una Catwoman amb moltes més arestes de les que es veuen al segon film de Tim Burton, ‘El retorn de Batman’ (1992) –encarnada per Michelle Pfeiffer, vestida com si fos Musidora, l’heroïna dels serials francesos–, o a la pel·lícula consagrada al personatge, ‘Catwoman’ (2004), amb Halle Berry. Com Berry, Zoë Kravitz és negra. Atorga a Selina Kyle uns trets i una tensió més dramàtics, sobretot en relació al seu passat i a la identitat dels seus pares; amb una senzilla i minimalista màscara a l’estil Fantômas es converteix en l’àgil i agressiva dona felina.

Si Kravitz, en el paper de l’antagonista que se sent atreta per Batman, és reconeixible en tots els plans en els quals apareix, la presència de Paul Dano i Colin Farrell com els dos malvats de la funció és més aviat intuïble. El primer apareix rere una màscara verda i grans ulleres en el paper d’Enigma, l’obsés de les endevinalles i del caos, mentre que el segon resulta irreconeixible sota les capes de maquillatge i pròtesi que porta a sobre per donar vida a Oz Cobblepot, un dels esbirros de Carmine Falcone i futur Pingüí. John Turturro sembla que hagi sortit d’una pel·lícula realista sobre mafiosos en el paper de Falcone.

Jim Gordon i Alfred Pennyworth són dos pilars tant per a Batman com per a Bruce Wayne. Per primera vegada, Gordon és un policia de raça negra, però això no aporta gaires consideracions. L’actor que l’interpreta, Jeffrey Wright, va declarar fa poc –quan es va despertar l’enèsima i absurda polèmica per aquest canvi– que «res del que és i representa Gordon requereix o obliga que sigui blanc».

Gordon és aquí un tinent honest i insubornable a qui li falten anys per convertir-se en el comissari de la Policia de Gotham. Igual d’honest i lleial continua sent Alfred, el majordom, assessor i confident de Bruce Wayne; en definitiva, el seu protector. L’encarna Andy Serkis, que ja havia treballat prèviament amb Reeves a ‘El amanecer del planeta de los simios’ (2014) i a ‘La guerra del planeta de los simios’ (2017): a través de la captura de la seva imatge es van configurar els trets digitals de l’antropoide Cèsar. Alfred es cuida de Bruce com abans s’havia cuidat dels seus pares. En un moment del film revela el seu passat al Circus, que és el nom que John le Carré utilitza en les seves novel·les protagonitzades per George Smiley per referir-se al servei d’intel·ligència britànic.

A la ciutat de Gotham que es presenta al film, ningú, absolutament ningú, és de confiança. L’alcalde, el comissari de policia i el fiscal del districte són corruptes. Estan al servei del mafiós Carmine Falcone, entren al seu club, fan els ulls grossos i accepten suborns de no pas menys de 10.000 euros mensuals. Un dels esbirros que treballen al club també és agent de policia. Batman i el tinent Gordon intenten destruir la densa xarxa criminal mentre busquen l’assassí Enigma. El model en què s’ha inspirat Reeves és sens dubte el dels ‘thrillers’ de Sidney Lumet que s’endinsaven en les mateixes misèries del sistema, la corrupció del cos policial a ‘Serpico’ (1973), ‘El príncep de la ciutat’ (1981), ‘Districte 34: corrupció total’ (1990) i ‘La nit cau sobre Manhattan’ (1996), o les maquinacions polítiques a ‘Poder’ (1986).

De manera més fosca i gairebé nihilista, ‘The Batman’ furga en els ombrívols racons del poder institucionalitzat. No és nou, ja que el personatge de Falcone era vital en els còmics ‘Batman, año uno’ (1988), de Frank Miller i David Mazzucchelli, i ‘El largo Halloween’ (1996-1997), de Jeph Loeb i Tim Sale, però casa perfectament amb la nova visió que Reeves ha volgut donar de l’home ratpenat.

Notícies relacionades

10 actors que han donat vida a Batman. ¿Amb quin et quedes?

Crítica | ‘The Batman’: la refundació d’una saga en clau turmentada

L’altra gran influència de ‘The Batman’ és ‘Seven’ (1995), el ‘thriller’ escabrós de David Fincher en què un psicòpata anònim anomenat John Doe (Kevin Spacey) liquida les seves víctimes seguint les escenificacions macabres dels set pecats capitals alhora que juga maquiavèl·licament amb els dos policies que el persegueixen, Morgan Freeman i Brad Pitt. Enigma, tan sinistre com l’assassí de ‘Seven’, també es diverteix jugant amb Batman i Gordon. Els seus crims són tan sofisticats com virulents i les proves que va escampant aquí i allà són enginyoses i perverses. La posada en escena de Reeves està d’acord amb la de Fincher quan mostra els descobriments dels cadàvers o l’apartament ple d’arxivadors i llibres amb codis xifrats d’Enigma. Hi ha un costat sinistre en la franquícia Batman, tant en còmics com en pel·lícules, i ‘The Batman’ l’explota a consciència.

Visualment, el film de Reeves és dels més coherents amb el costat fosc del personatge de Batman. Al principi de la pel·lícula assegura que els delinqüents creuen que ell s’amaga a l’ombra, «però jo soc l’ombra», diu. Utilitza la por com una arma a través de la seva imponent i règia figura emmascarada i amb el ‘batsenyal’ que solca el cel d’una ciutat de Gotham sempre de nit, infonent terror en els criminals abans que aparegui. Hi ha molt pocs plans a la llum del dia a la pel·lícula, que és imprescindible veure a la sala de cine. Batman és el senyor de les ombres i de la foscor, inflexible i granític. Quan es treu la careta de justicier, Bruce Wayne continua sent una màscara inexpressiva amb una ombra negra sota dels ulls que el fa semblar el torturat heroi d’una pel·lícula expressionista.