El Lliure posa la maternitat en dubte amb ‘Lengua madre’

L’avortament i la reproducció assistida són altres dels aspectes que tracta Arias en un muntatge on trena diferents històries reals que fan aflorar tota mena de debats. El muntatge recala al Lliure de Montjuïc fins al 5 de maig. La creadora que ja va ser al Teatre Lliure fa anys amb ‘Mi vida después’, està desenvolupant la seva carrera tant al teatre com al cine, sempre relacionat amb històries veritables. El seu projecte anterior, ‘Campo minado’, estava protagonitzada per militars que van participar a la Guerra de les Malvines.

A ‘Lengua madre’ el difícil ha sigut integrar històries tan diferents. Per a això la directora utilitza des de música en directe, fins a coreografies i una gran pantalla situada per sobre d’una gran prestatgeria amb objectes i llibres de tot tipus que representa el que ella anomena «un gabinet de curiositats», petites coses que representen el món.

Històries d’avui

«No idealitzo la maternitat, més aviat l’analitzo en termes polítics, econòmics i socials», diu Lola Arias. La directora va voler fer l’espectacle després d’haver sigut mare als 38 anys. Va realitzar un ardu treball d’investigació i va seleccionar com a protagonistes persones amb històries singulars de maternitat ja sigui en la reproducció, el part o el mètode de criança. En la versió espanyola de l’obra estrenada al Centre Dramàtic Nacional de Madrid compta amb dues actrius, diversos ‘performers’ persones que mai abans havien pujat a escena. Entre els testimonis hi ha el de Susana Cintado, una fontanera feminista que als anys 80 va anar a avortar a Londres i va lluitar per la legalització de l’avortament a Espanya; Pedro Fuentes, un ginecòleg que va treballar 40 anys en un hospital públic i després d’una vida heterosexual es va unir a un home amb el qual ha tingut un fill a través d’una maternitat subrogada a Califòrnia. Silvia Nanclares, autora del llibre ‘¿Quién quiere ser madre?’ que va concebre dos fills amb reproducció assistida per ovodonació parla dels dilemes ètics que planteja. Candela Sanz, persona no binària, explica la seva experiència de tenir un fill acompanyada pel col·lectiu d’artistes amb els quals conviu a Madrid. Paloma Calle explica la seva experiència en la maternitat com a lesbiana i Rubén Catro, que va fer la transició als 20 anys, la seva lluita per ser reconegut legalment com a pare. «Com que ell va gestar el nen per a la llei és una mare», resumeix Arias.

La directora també ha inclòs el cas de Besha Wear, activista congolesa antiracista que denuncia la complexa situació de les migrants com ella han donat a llum a Espanya. Les dues actrius professionals a l’obra són Eva Higueras i Laura Ordás. La primera parla d’una maternitat que inclou el seu primer fill, parit per ella, un altre adoptat a Etiòpia i la tercera, una nena que té en acollida per dos anys. Ordás està al pol oposat de la seva col·lega: ella ha triat no ser mare. El seu testimoni retrata la pressió social a la qual s’enfronta diàriament a causa de la seva decisió.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

‘Lengua madre’ convida a repensar el concepte de maternitat. Arias va començar a concebre el projecte després de crear el seu fill. «La meva maternitat va ser tardana perquè per a les dones que treballen no tenen manera de conciliar. Tenir un fill suposa un canvi radical i més en el món de l’art i del teatre. Jo viatjo allà on em contracten i el món no està dissenyat per fer això amb un fill que necessita estabilitat i un lloc de pertinença. La meva maternitat ha sigut i és un desafiament permanent. Si no fos així hauria tingut més fills», afirma la directora. Ni les institucions ni els festivals pensen en les necessitats d’una artista i mare. «El món de l’art també està pensat per als homes, ells són els que viatgen i deixen la seva família a cura d’una dona».

‘Lengua madre’ va tenir una primera versió italiana que es va estrenar a Bolonya amb gent que viu a Itàlia i aviat tindrà una versió alemanya que Arias estrenarà al setembre al teatre Gorki de Berlín.