Polèmica
Rosalía: ¿qui fixa el preu de les entrades?
El valor d’un bitllet depèn d’una multitud de factors i comença des del cost de produir l’esdeveniment mateix
Els embolics sobre les entrades dels macroconcerts són un tema cíclic. Toca periòdicament quan estan de gira artistes de mida gegant amb hordes de fans que esperen veure’ls en directe tot i que sigui des de molt, molt lluny –«sempre queden les pantalles gegants», se’n consolaran alguns.
Així, malgrat les moltíssimes ganes del seguidor de veure el seu cantant favorit –digues-li X o, en el cas que ens ocupa, Rosalía–, molts es queden fora de l’esdeveniment. Hi ha més demanda que oferta. I aquest és el principal motiu de l’existència d’un dels malsons de la indústria: la revenda.
A Rosalía l'estan criticant pel que demana pels bitllets dels concerts de la gira del seu últim disc, el molt aplaudit ‘Motomami’. Però, ¿ho demana ella? No. Però, ¿intervenen/coneixen ella o el seu equip els preus? Sí. El preu d’una entrada d’un esdeveniment d’aquesta envergadura (en el cas de Rosalía a Barcelona, dos Palau Sant Jordi consecutius, uns 15.000 assistents per dia) depèn de moltíssims factors.
Hi ha coses molt evidents que es van afegint a poc a poc al tiquet. Com tot allò que un artista necessita per desenvolupar el xou que té pensat: recinte, equip de so, llums, ¡el mateix escenari!... Tot el material –i personal, no només músics– que es necessita per al bolo, que pot ser millor, més gran, més modern, més el que sigui... I això fa que també sigui més... car. En definitiva, multitud de costos de producció que dependran, en part, de la proposta artística.
Alguns exemples vulgars. Si el cantant vol tirar petards després de cada cançó, això té un cost. Si l’artista va amb una nombrosa orquestra, això té un cost. Si el grup vol pantalles gegants per tot arreu per reproduir visuals dissenyats per a l’esdeveniment, això té un cost. I així.
Fins als 306 euros
Abans de res, el rang de preus per veure l’artista catalana a Barcelona va dels 45,50 als 107,50 euros (entremig hi ha diferents nivells depenent de la posició a la grada). A més d’aquestes butlletes, hi ha entrades VIP (accés prioritari, pàrquing, bones localitats, menjar, beguda...) que es disparen fins als 306 euros. Els preus de les entrades generals canvien una mica depenent de la localitat de la gira i, en el cas dels premium, varien en funció de què incloguin.
Però, anem al gra, ¿qui n’estableix el preu? Doncs hi ha dos actors que n’estableixen el valor tenint en compte, com hem explicat anteriorment, el cost de produir un macroconcert: la promotora, en aquest cas la multinacional Live Nation, d’acord amb el/la cantant, és a dir, Rosalía. Entre tots dos acaben de cosir les decisions artístiques i l’espectacularitat del xou, i n’assumeixen els costos.
Més enllà de les que s’han comentat, hi ha més variables que entren dins del preu del tiquet. Continuem: la promotora paga un caixet a l’artista, valora l’aforament (entrades que podrà oferir) amb què compta el recinte, fa una previsió de vendes (en el cas de Rosalía és difícil no pensar en un ple allà on vagi) i, amb tot aquest revoltim, el negoci ha de, primer, cobrir costos i, després, aconseguir fer-ne diners.
Finalment, en el que acaba pagant l’usuari hi ha les despeses de distribució, que s’afegeixen al preu del bitllet anunciat. A la gira de Rosalía les empreses distribuïdores són Ticketmaster i El Corte Inglés. Aquestes despeses s’entenen pels costos de distribuir les entrades: inversió tecnològica de les plataformes i els costos operatius i transaccionals.
La revenda troba el buit
En el cas de Rosalía, els preus de la gira ‘Motomami’ són superiors als de la de ‘El Mal Querer’ (desconeixem si el nou espectacle suposa també un increment dels costos de producció). Va funcionar en aquesta gira la revenda, cosa que va preocupar l’artista de Sant Esteve Sesrovires.
A Madrid, en concret, els preus eren menors que els d’altres concerts similars celebrats també al Wizink Center. Allà, molts revendes van veure el filó. ¿Que on és? En buscar –i comprar i revendre– les entrades limitades en capacitat o desequilibrades en preu. Al ser un actiu limitat, al final, sempre –o més ben dit, sovint– hi haurà algú que acabarà pagant X+Y, que és el que en treuen els revendes. Posar el preu final a les entrades no és mai una calculadora exacta.
Per a l’actual gira de Rosalía es podien comprar en ‘prevenda’ (registrant-te a la web de Live Nation) dimecres i en ‘venda’ divendres. Com a màxim quatre entrades per persona, una cosa que ja intenta limitar la presència dels revendes. Aquest dijous a Viagogo, un desvergonyit portal de revenda, les entrades ja es venen per dues o tres vegades el preu oficial. Les més exclusives (VIP) per a Barcelona estan pels mil euros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.