El cine com a mirall
«¿Tu també hi surts?»; així va ser la preestrena d’‘Alcarràs’
El retrat del món rural que fa la pel·lícula de Carla Simón causa commoció entre el públic congregat a la Llotja de Lleida

Els set minuts llargs d’aplaudiments amb què el públic, dret, va premiar la pel·lícula de Carla Simón ‘Alcarràs’ a la preestrena oficial a l’auditori de la Llotja de Lleida van tenir per a la directora un significat molt especial. Una emoció diferent de la que es va viure quan el film va captivar per sorpresa el públic de la Berlinale i quan es va presentar davant d’ una platea entregada al festival de Màlaga. Aquelles dues projeccions van ser dos èxits incontestables, però el que es va viure a Lleida va ser una altra cosa, perquè quan els gairebé mil espectadors congregats dimarts a la Sala Ricard Viñes (amb la pertinent decoració a base d’arbres fruiters) van arrencar a aplaudir al final de la projecció, ho van fer atordits per la commoció d’haver-se vist a si mateixos en una gran pantalla.
En alguns casos, l’acte de veure’s a si mateixos era literal, perquè una bona part dels figurants que apareixen a ‘Alcarràs’ es van desplaçar a la capital del Segrià des dels seus pobles (Aitona, Bellvís, Massalcoreig, Soses, Seròs, Sucs, Fraga... i per descomptat Alcarràs) per descobrir la pel·lícula per primera vegada. «¿Tu també hi surts?», era la frase més repetida en els accessos a la Llotja poc abans de l’inici de la projecció. Però la pregunta en realitat no tenia gaire sentit, perquè els que no hi surten també estan a la pel·lícula. La pel·lícula en parla. I Carla Simón necessitava saber que aquest reflex no els decebia. Va ser al contrari.
Un món en una escena
Potser és poc realista pensar que el retrat que fa ‘Alcarràs’ d’una família d’agricultors que assisteixen impotents a la desaparició de l’únic món que han conegut pugui donar motius d’esperança a un sector tan castigat, però el que és indubtable és que li dona un motiu d’orgull. I ben potent. Potser per això quan la productora valenciana María Zamora, d’Elastica Films, va rematar el seu breu parlament inicial amb el crit «¡Visca la pagesia i visca el cinema català!», la platea es va ensorrar com si l’equip local acabés de guanyar un títol. I per això també els moments més celebrats pel públic durant la projecció van ser aquestes escenes aparentment intranscendents en què es concentra una manera única d’entendre la vida: la família reunida en una cargolada al costat de l’hort, el padrí esmorzant pa torrat amb allioli i arengades, les tietes discutint sobre la millor manera de fer un sofregit...
«Aquesta pel·lícula ens explica al món i ho fa amb les nostres paraules», afirmava exaltada l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, després de la projecció. «És un commovedor cant a la dignitat i a la història que hi ha darrere de cada pam de la nostra terra cultivada», va apuntar la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, potser la persona més qualificada per donar una opinió entre la nombrosa delegació d’autoritats desplaçades des de Barcelona i Madrid, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, al capdavant.
Un cop va acabar la pel·lícula, es va organitzar una degustació de productes de proximitat sobre una alfombra verda de 700 metres quadrats que tenia la intenció de convertir l’espai veí a la Llotja en alguna cosa semblant a una finca agrària. Amb els ulls com torxes i els cors al galop per l’emoció d’allò que havien vist a la pantalla, els espectadors es van llançar sobre la coca de recapte i el brownie de pera de Lleida i mantega del Cadí mentre Carla Simón, una mica desconcertada, somreia amb una barreja d’alleujament, cansament i felicitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- Accident Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi
- Ciutat vella Els comerciants del Raval reivindiquen la presència de ‘skaters’
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Salut El doctor Manuel Sans Segarra explica l'origen de l'estrès: "La causa fonamental de la nostra societat actual és l'ego..."
- Freixenet acomiadarà 180 empleats i reduirà un 25% la seva plantilla per la sequera
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- Crisi en la coalició El Govern central rescindeix de manera unilateral el contracte d’armes amb Israel d’acord amb Sumar