Estopa allibera la tensió de l’era pandèmica al Fòrum

Alleujament a baix i dalt de l’escenari, refrescant la vella normalitat amb el repertori més físic possible, en contrast amb la contenció dels seus concerts de l’estiu passat, pocs i reduïts. Familiaritat total amb el seu públic més ampli del seu currículum barceloní, 25.000 persones, barreja de pares a la quarenta i els seus fogosos fills. Els Muñoz podran bastir els seus xous amb una pantalla de vídeo d’alta definició més gran que la de C. Tangana, però el to col·loquial no canvia, com va rubricar el «¡què passa, penya!» de benvinguda amb què va saludar David després d’obrir el meló amb ‘Tu calorro’ i ‘Vino tinto’. 

Entrades ben guardades

El ‘codi Estopa’, a tot drap, amb les sobtades acceleracions que tornaven ximples els seus primers productors i la seva ànima rumbera amb guitarres de rock pujat de to (Anye Bao, director de la banda, a la bateria, amb samarreta d’AC/DC) en les imparables ‘Vacaciones’ («‘¡venga esas palmas, Catalunya!’») i ‘Partiendo la pana’, aquesta amb un irònic preàmbul jazzístic i un desenllaç de dansa eslava. Concert amb constants canvis de ritme (‘El último renglón’, una balada de divan, especialitat de David) i una dedicatòria, després d’aquests dos anys d’espera, «a la gent que ens ha deixat pel camí». I un agraïment «a tothom per no tornar les entrades».

David i Jose no van dissimular el seu orgull per manejar, a hores d’ara, les xifres de convocatòria més grans. «Aquesta cosa tan gran se’ns ha escapat de les mans», va confessar el més gran dels Muñoz. «Ni teloners, ni convidats...» Certament, Estopa no va necessitar més reclam que el seu cançoner, amb ‘La raja de tu falda’ i ‘El del medio de Los Chichos’ tornant a dominar, i obrint el faristol a cinc temes absents en els seus concerts del 2021.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Aquí hi va haver els rescats de ‘Te vi te vi’, sobre les visions ultramuntanes de la seva àvia Juliana, ‘Vuelvo a las andadas’ i l’apologia del deliri cerveser anomenada ‘Paseo’. I en el bis, una raresa, ‘Escúchame princesa’, cançó d’amor de la seva maqueta prèvia al primer disc, i la introspectiva ‘Tan solo’. Temes estimats pel nucli ‘hardcore’ dels seus seguidors, esquitxant un tram final amb un clímax que, seguint el guió secular, va posar ‘Como Camarón’, l’última de la nit, literalment, més gran d’Estopa a Barcelona.