Pax Romana en la Nit del Museus
Barcelona respon un any més a la crida de la cultura i ho torna a fer de forma multitudinària, circumstància per a la qual qui estava més ben preparat era el Museu d’Arqueologia de Catalunya
Multitudinària i pacífica Nit dels Museus. La primera cosa estava en suspens, perquè aquest any la cita va coincidir amb Eurovisió. La segona, si hagués fet falta, estava garantida, ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), un dels 75 equipaments culturals de Barcelona i l’àrea metropolitana que aquest any s’ha sumat a la celebració, fins i tot va comptar per a l’ocasió amb els serveis d’un parell d’unitats bàsiques de la legió, no la de la cabra, sinó la veritablement llegendària, la romana. En concret, dos contubernis, paraula que sorprendrà els lectors més veterans (i espereu-vos fins al final amb l’altra...), però és que aquest era en realitat el nom de la cèl·lula bàsica de la força militar de Roma. Passem revista.
El pare de la iniciativa és Ricard Llop, per edat, això és gairebé inevitable, lector d’Astèrix, però l’afició no li ve exactament d’aquí. Professor de llatí a l’Escola Joan Pelegrí, un dia va creure necessari treure del tedi de les declinacions l’estudi d’aquesta llengua a classe i passar literalment a l’acció. Es podria haver conformat amb portar els seus alumnes al MAC, amb un doble motiu, perquè va ser precisament a Hostafrancs, d’on és l’escola, el lloc en què el 1848, durant unes obres, va aparèixer l’escultura d’un Príap, un déu menor, d’acord, però amb una cosa molt gran entre les cames. La peça s’exhibeix tal com s’entra al museu a la dreta i fa dos metres d’alçada, així que imagineu-vos la resta.
Això, en qualsevol cas, hauria sigut el més fàcil. Va posar en marxa un taller d’estudi de la soldadesca romana, les seves tècniques, els seus pertrets, els seus hàbits i, és clar, el vocabulari per designar cada cosa i funció, com els ‘contubernium’. La paraula, en el cas d’Espanya, ha quedat cosida fins a nou avís a l’ús que en feia amb la seva ridícula veu aflautada Francisco Franco («totes les protestes hagudes obeeixen a una conspiració maçonicoesquerrana, de la classe política, en contuberni amb la subversió comunista-terrorista en l’àmbit social, que si a nosaltres ens honra a ells els envileix»), però en realitat era una expressió sobre la qual es va edificar un imperi.
Ho explica Llop. Un contuberni eren vuit homes, una mula, una tenda de campanya portàtil i només quatre llits, perquè quan la meitat dels membres d’aquesta unitat dormien, els altres feien el que se suposa que llavors era necessari al campament, afilar la ‘gladius’, l’espasa bàsica, fer la bugada o assajar les obscenitats que cantussejarien en la pròxima desfilada, «urbani, servate uxores: moechum calvum adducimus’», per exemple, o sigui, «ciutadans, guardeu les vostres dones, que portem un calb adúlter», que és el que les tropes entonaven jocosament per anunciar l’arribada de Juli Cèsar.
El que a les portes del MAC s’ha portat a terme per part de Barcino Oriens (el grup de recreació muntat per Llop amb pares de l’escola, amics i algun exalumne, i amb una fidelitat històrica obsessiva, res a veure amb els romans de pega de la Setmana Santa) és en essència, una minúscula mostra del que en altres latituds és un espectacle majúscul. Les recreacions històriques de les legions romanes de Nimes i Arles, a França, i les que es porten a terme a diverses ciutats alemanyes són, pel que sembla, paraules majors, però pot ser que mai hagin tingut la sort que la soldadesca de Llop ha tingut durant la Nit dels Museus. Els dos contubernis eren a punt de creuar un pas zebra quan, en llatí, perquè així es comuniquen entre ells, han rebut l’ordre d’accelerar el pas, parar i formar en posició de ‘repelere equites’. Venia per la calçada un Ferrari, vaja, uns 800 bàrbars cavalls, i l’escena ha sigut formidable. El motor del vehicle l’esportiu bramava i els legionaris treien les llances entre els escuts. Que superi això Eurovisió.
I que superi també les sàvies lliçons que ha impartit Llop, com la promesa al principi, una altra paraula per retenir. La funda del ‘gladius’ a Roma era anomenada la ‘vagina’. Ja veuen, l’amor i la guerra són dues cares d’un mateix sesterci. ¡Que gran és la Nit dels Museus!
