‘Red’: Pixar s’acosta a l’adolescència

La directora xinesocanadenca Domee Shi ja ens va enamorar amb ‘Bao’, el curtmetratge sobre una mare que adoptava un petit ‘dumpling’ que prenia vida i que resultava ser un transsumpte del seu propi fill, amb qui havia perdut el contacte. Ara aborda el seu primer llargmetratge dins de Pixar i ho fa imposant la seva personalitat com a creadora. ‘Red’ és una pel·lícula atípica dins del segell d’animació, perquè aborda de forma específica un segment d’edat que fins al moment havia estat molt desatès: l’adolescència. 

Mei Lee és una noia de 13 anys fan de les ‘boy bands’, amb un grup d’amigues que l’entenen i amb una mare exigent pendent d’ella per alguna raó. En realitat, la causa és una espècie de maledicció familiar que coincideix amb la pubertat i que converteix els seus membres en pandes vermells, l’espècie animal que els protegeix. 

Notícies relacionades

De l’anime japonès a ‘Red’ i Disney: com entendre els canvis d’una adolescent

De ‘Del revés’ a ‘Red’: el secret de Pixar per entendre els nens

‘Red’ aborda sense por temes que connecten amb el nostre present, des de la multiculturalitat i la immigració a la necessitat de desenterrar tabús sobre la menstruació. I ho fa amb tanta gràcia com esperit irreverent, utilitzant la transformació com a mecanisme de canvi a l’hora d’arribar a l’edat adulta. La clau: saber controlar les nostres emocions.

En definitiva, una deliciosa ‘coming-of-age’ al·legòrica en què no hi ha lloc per als clixés, que sap reinventar-se a cada moment, en què la protagonista és autèntica, sent desig sexual, experimenta els canvis del cos i parla de les relacions maternofilials de forma molt més efectiva que la majoria de pel·lícules no aminades.