Chanel: per fi Espanya troba una professional a l’altura d’Eurovisió

L’artista va sortir a l’escenari amb actitud guanyadora, desprenent carisma, ensenyant cul i executant, amb una perfecció mil·limètrica, la coreografia i la posada en escena de la cançó. Ni un sol error en el número, ni una petita equivocació. Chanel desprenia seguretat, va ballar i va cantar de manera espectacular. La seva interpretació combinava aquesta dificultat, la de moure’s a ritme frenètic sense perdre el to vocal, però ella ho va fer sense esforç aparent. Fins i tot podia fer contorsions, però l’entonació sempre era al seu lloc, impol·luta i contundent.

En un any marcat per les balades i els mitjos temps, l’actuació de Chanel cridava inevitablement l’atenció. Era un dels temes més enganxosos i ballables d’aquesta edició i visualment resultava devastador. Per una vegada, la posada en escena d’Espanya va estar a l’altura de les circumstàncies. Un cos de ball poderós, una coreografia potent, la presència totèmica de Chanel amb el seu vestit de vidres de Palomo Spain i uns efectes lluminosos que permetien accelerar o alentir el temps.

Edició masculina i hetero

Ha sigut aquest un any de poques dives. Una edició bastant masculina i hetero. Els dos primers llocs els han ocupat homes. La primera dona a la taula va ser Chanel, seguida de Cornelia Jakobs per Suècia, una de les favorites, que va defensar ella sola a l’escenari una preciosa cançó amb la seva veu imponent. No és estrany que, entre tant home cantant balades, acabessin destacant la representant de Grècia, Amanda Georgiadi Tenfjord, que va quedar en vuitena posició, i una de les sorpreses de l’edició, la sèrbia Konstrakta, que amb la seva ‘performance’ conceptual de denúncia, ‘In corpore sano’ va quedar en cinquè lloc.

Va ser Konstrakta una de les poques sorpreses gratificants en una nit en la qual els guanyadors ho han sigut des del principi. Ucraïna, com era d’esperar, va arrasar en el televot (439 punts) i li va treure gairebé 200 punts al segon classificat, Sam Ryder, del Regne Unit.

Va ser una victòria conjuntural. La cançó de la Kalush Orquesta ‘Stefania’ segurament no hauria passat el tall de les semifinals si el país no es trobés immers en un conflicte bèl·lic. El públic es va bolcar en el suport al país envaït i va celebrar la seva barreja electrofolk, que apel·lava a les seves arrels culturals amb un toc raper. Però la cançó era el menys important. Podrien haver presentat qualsevol tema i haurien guanyat igualment, malgrat que els jurats professionals dels diferents països no la situaven com a favorita.

Eina imprevisible

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El televot ha demostrat que és una de les eines més imprevisibles en l’univers eurofan. Tan aviat una proposta tan refinada com la de Sèrbia i el seu rentat de mans metafòric obté 225 punts com els moldaus i el seu ska prehistòric arriben als 253. La gran perjudicada de tots aquests vaivens va ser, sens dubte, Itàlia. Mahmood i Blanco, amb el seu preciós tema ‘Brividi’, sempre havien estat entre els favorits. Però la seva actuació no va estar a l’altura de les circumstàncies i no van mostrar la química que els havia caracteritzat al guanyar Sanremo. Pot ser que fos la cançó més bonica d’aquest festival, però això, a hores d’ara, ja no importa.

L’efecte Chanel va col·lapsar ahir les xarxes socials. L’artista fins i tot s’ha acabat guanyant aquells que la van menysprear per sota de Rigoberta Bandini quan va triomfar al Benidorm Fest. Ha demostrat que està per sobre de polèmiques absurdes i s’ha centrat en el treball, en el que havia de fer. I sempre amb un somriure.