Compte enrere del festival

Kalush Orchestra: de la guerra a Ucraïna a favorits d’Eurovisió 2022

El grup ucraïnès va ser triat per representar el seu país menys de dues setmanes abans de la invasió russa. Aquest dimarts, malgrat els obstacles, participaran en la primera semifinal com a grans candidats al triomf amb el seu himne ‘Stefania’
Chanel: «Soc a Torí per guanyar Eurovisió»
Eurovisió 2022: guia completa per seguir el festival

Només 12 dies abans de l’inici de la invasió russa, la Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d’Ucraïna celebrava a Kíiv la sisena edició del Vidbir, la gala destinada a escollir el representant del país a Eurovisió. Es va armar, tanmateix, un bon merder perquè, a l’estil del nostre Benidorm Fest, l’audiència va escollir massivament Kalush Orchestra a través del televot, però el jurat professional va preferir Alina Paix. Fins i tot mateixos membres de Kalush Orchestra van acusar la televisió de tongo en la votació. Enmig d’una indignació general, la jove rapera va ser acusada de prorussa després d’haver travessat sense permís la frontera de l’ocupada Crimea el 2015 per acudir a un casament i, pressionada, va acabar renunciant a participar en el festival. A l’organització no li va quedar més remei que convidar com a substituts a Kalush Orchestra, els favorits de l’audiència. Avui, tres mesos després d’aquell episodi, el seu poderós himne rap-folk ‘Stefania’ és, també, el favorit dels eurofans, ja que ocupa des de fa setmanes la primera posició de les llistes elaborades per les cases d’apostes.

«Sempre tornaré a tu per camins destruïts / Ella em deixarà dormir, ella em deixarà dormir, en fortes tempestes / Aixecarà dos punys com bales, tal com feia l’àvia», rapeja Oleh Psiuk, líder de Kalush Orchestra, a ‘Stefania’. Agitada barreja de folk, hip-hop i electrònica, dotada d’un infecciós ‘riff’ de flauta, la cançó està dedicada a la mare de Psiuk, però s’ha acabat convertint per al poble ucraïnès en himne de resistència i esperança, una espècie oda a la Ucraïna mare, a la nostàlgia del molt que s’ha perdut després de la pluja de bombes. «No importa en quines circumstàncies anem a Eurovisió, intentarem ser útils per a Ucraïna», va declarar Psiuk a mitjans de març en una entrevista a l’agència Reuters. En efecte, i com és natural, les circumstàncies han sigut molt difícils per al sextet ucraïnès, que fins fa poc més d’un mes no va tenir la certesa que podria pujar a l’escenari del Pala Alpitour de Torí per disputar aquesta nit la primera semifinal del festival.

View this post on Instagram

A post shared by KALUSH (@kalush.official)

Assajos per internet

En les primeres setmanes del conflicte, Psiuk va deixar la música aparcada i es va unir a un grup de voluntaris a Lviv per subministrar medicines i altres ajudes a les persones que intentaven fugir de la guerra. «No puc disfrutar d’Eurovisió: estic preocupat pels meus éssers estimats. La meva nòvia està amagada en un búnquer preparant còctels molotov a 300 quilòmetres d’aquí», relatava en aquesta mateixa entrevista Reuters. El grup, disgregat i amb el cap posat en una altra banda, havia d’assajar a distància a través d’internet. Però el Govern ucraïnès, conscient de la importància propagandística de la participació de Kalush Orchestra a Eurovisió, els va acabar concedint un permís especial per poder sortir del país, realitzar una petita gira per Europa (inclosa Madrid) i Israel (on van gravar la seva postal de presentació per al festival) per recaptar fons i, finalment, actuar a Eurovisió. «Ara tenim una oportunitat extraordinària que els europeus descobreixin la nostra cultura més de prop. ¡Podem declarar oficialment que Kalush Orchestra va a Torí!», exclamaven emocionats a través del seu compte d’Instagram el 2 d’abril, durant la primera reunió del grup, a Lviv, després de l’inici del conflicte.

View this post on Instagram

A post shared by KALUSH (@kalush.official)

Notícies relacionades

Kalush Orchestra és, en realitat, el grup paral·lel d’Oleh Psiuk, raper de 28 anys nascut a la localitat de (precisament) Kalush, situada a la regió d’Ivano-Frankivsk, al sud-est del país, a uns 600 quilòmetres de Kíiv. La banda mare es diu, també, Kalush i va ser formada el 2019 per Psiuk amb el multiinstrumentista Igor Didentxuk i el discjòquei MC Kilimmen. Després del llançament del seu segon videoclip, ‘Ty gonysh’, el novembre del 2019, els va arribar la gran notícia: Kalush fitxava per llegendari segell nord-americà de hip-hop Def Jam Recordings, aquest on van gravar el seu primer disc d’uns tal Beastie Boys i Public Enemy. El febrer del 2021, Kalush va llançar el seu disc de debut, ‘Hotin’, i gairebé alhora va decidir posar en marxa el projecte de Kalush Orchestra, en el qual el rap s’entrecreuava amb el folklore i la música tradicional ucraïnesa. Era un moment en què, amb la invasió russa a les portes, es feia més necessària que mai la reivindicació de l’arrel i la cultura pròpies.

¿Tres victòries en 19 anys?

Durant les últimes setmanes, la cançó ‘Stefania’ s’ha propulsat a la condició de favorita número u per guanyar el festival, per davant d’altres candidates que, en circumstàncies diferents, s’haurien de repartir ja el pastís per endavant: Suècia, Itàlia i el Regne Unit. És possible que el vot del jurat professional de cadascun dels països s’inclini per premiar les cançons de més calat, en aquest cas les elevades ‘Hold me closer’, de Cornelia Jakobs; ‘Brividi’, de Mahmood & Blanco, i ‘Space man’, de Sam Ryder. Però tot fa pensar que el vot telemàtic de l’audiència, endut per l’emoció i la força simbòlica del moment, acabarà elevant ‘Stefania’ a dalt de tot. Seria, en aquest cas, la tercera victòria d’Ucraïna (¡la tercera!) en només 19 participacions des del 2003: ja ho va aconseguir Ruslana el 2004 amb ‘Wild dances’ i Jamala el 2016 amb ‘1994’, tema que va provocar ja llavors una encesa controvèrsia amb el Govern rus al fer referència en el títol a l’any de la deportació massiva de tàrtars de Crimea sota el règim estalinista. Les normes d’Eurovisió prohibeixen les cançons amb contingut polític i des de Rússia es va acusar Ucraïna d’utilitzar la cançó per «ofendre» el seu país. La UER va acceptar la cançó a l’entendre que no hi havia missatge polític entre les seves línies, però l’agitació ja era allà.