El provocador erotisme femení de Helmut Newton arriba a Barcelona

Harder no defuig defensar d’algunes acusacions de misogínia Helmut Newton (Berlín, 1920 - Los Angeles, 2004). Els seus treballs «mostren el poder i la sexualitat de la dona, aporten elegància, estil i glamur i inciten al ‘voyeurisme’ en la fotografia de moda. Ell es considerava un feminista, era un home que estimava les dones, donava llibertat a les models per armar l’escena i fer el que elles volguessin». I de seguida apel·la a una altra de les fotos exposades, ‘Saddle I’ (París, 1976): una model en sostenidor posa sobre un llit amb una sella de muntar a cavall sobre la seva esquena. «Pot semblar misogínia, però no. Era un joc. En realitat formava part d’una sèrie de quatre fotos amb diverses models per a Hermès; una d’elles va acabar pujant-hi a sobre. A Estocolm li van preguntar a una d’elles sobre aquesta presa i la cosificació de la dona i, sorpresa, va dir: ‘¿Què? Però si estàvem jugant i rient, ens divertíem’».   

Amb un corpus amb «la moda, el nu i el retrat com a denominador comú, la seva obra té una transcendència perquè va significar una revolució total al món de la moda i va trencar esquemes amb fotos escandaloses que van contribuir a la revolució sexual femenina», opina Julio Hirsch-Hardy, director de FotoNostrum. Un altre exemple: ‘Fashion Yves Saint Laurent’ (París, 1979). En ella, dues dones, una amb vestit i ‘look’ masculí i una altra amb top i llarga faldilla amb una obertura que puja per sobre del portalligacames, encenen sengles cigarrets en un seductor acostament.   

Atractives models van posar per a Newton a les revistes de l’època –‘Interview’, ‘Vanity Fair’, ‘Playboy’, ‘Vogue’...–, actrius com Isabelle Huppert, Catherine Deneuve, Liz Taylor, Sigourney Weawer, Charlotte Rampling o Raquel Welch, però també homes famosos, com David Bowie, Billy Wilder, David Hockney, Pierre Cardin i Karl Lagerfeld. 

Va ser el mateix Newton, mort als 84 anys d’un infart mentre anava al volant del seu Cadillac, qui havia revelat, imprès i seleccionat la col·lecció que ara exhibeix FotoNostrum, ‘Private Property’, i de la qual va deixar 75 jocs; un altre s’exposa ara a Austràlia i la resta està en mans de col·leccionistes.  

No falta una altra de les icones de Newton, ‘Sie kommen naked’, quatre models despullades, dempeus. Llueix enorme a l’entrada de l’espai del carrer de Diputació. Al costat, les mateixes dones, en el mateix posat, però vestides. Era una campanya per a ‘Vogue’. «Les fotografies de dones despullades són fotos de moda, però sense roba», va dir Newton, com recorda Harder, que dirigeix la fundació del fotògraf des de la mort, fa un any, de la dona d’aquest, l’actriu i després també fotògrafa June Browne, que va ser, destaca «molt important en la seva carrera». Ella apareix asseguda al seu famós autoretrat de 1981 mirant-lo mentre ell fotografia una model despullada, reflectint-se en un mirall.   

Fugit del nazisme

La parella s’havia conegut a Austràlia, quan Newton es va exiliar allà condicionat pel nazisme i la Segona Guerra Mundial. Tot i que per ser alemany va passar dos anys presoner va servir a l’armada australiana. Els seus pares, d’una rica família jueva de Berlín, van fugir a l’Argentina després de ser espoliats pels nazis i patir la Nit dels Vidres Trencats el 1938. 

Notícies relacionades

Foto Colectania, 20 anys divulgant la fotografia

Steve McCurry: «Mai arriscaria la meva vida per una foto»

Newton, que havia sigut a Berlín aprenent de la fotògrafa Yva (assassinada al camp nazi de Maidanek), va obrir estudi a Melbourne i no va tornar a Europa fins als anys 50. Va començar desenvolupant una fotografia de moda «sense nus, més convencional i amb la model en un rol seductor», assenyala Harder. Però ja al París de la revolució sexual dels 60 i 70 va trencar tabús respecte a la dona i el nu i va forjar l’estil que el va fer famós, amb sèries com ‘Naked and Dressed’ i ‘Big Nudes’, buscant «cridar l’atenció de l’espectador». 

Humor i surrealisme

«L’humor i la ironia, però també el surrealisme i el suspens» no falten a les seves fotos, rere les quals «sempre hi ha una història», destaca Hirsch-Hardy, assenyalant Nastassia Kinski alletant una nina amb el rostre de Marlene Dietrich, un home que sembla besar la mà d’una dona en el parisenc Maxim’s però que en realitat és una mà que sorgeix del suport d’una cadira, o una escena que suggereix la filmació d’una pel·lícula, però que era per promocionar l’impressionant collar que una model de vertiginós escot llueix al coll. Com diu una frase de Newton en una paret de la mostra: «La fotografia és sempre una forma de seducció».