Maixa, de Pussy Riot: «Putin és un maníac que pretén ser un nou Stalin»

Reincident en les seves accions de denúncia, Maixa es va escapar de Rússia fa unes setmanes, burlant-se dels duaners amb la seva vestimenta de repartidora de menjar. Va passar a Bielorusia, després a Lituània, i d’allà va volar a Islàndia, on té amics en la comunitat artística i des d’on va partir després per emprendre una gira europea amb Pussy Riot que aquesta setmana està per terres alemanyes i que recalarà a Barcelona (Razzmatazz 2) l’1 de juny. «He estat en llibertat restringida des de fa gairebé any i mig», explica Maria Aliokhina. «Em van arrestar sis vegades, 15 dies tancada cada vegada, i finalment en arrest domiciliari, obligada a portar un braçalet electrònic».

Censura de guerra

Fins ara havia deixat clar que no pensava abandonar Rússia, casa seva. «Vaig decidir sortir per portar a terme la gira, tal com estava planejat des del novembre passat. A Rússia les nostres actuacions són il·legals, qualsevol cosa ho és. Però no puc parlar dels meus plans perquè són extremadament impredictibles. Ara estem concentrats en el xou i fem el que podem», assenyala, alhora que recorda com estan les coses al seu país. «És il·legal dir guerra a la guerra, i difondre fotos de Butxa o informacions sobre els soldats russos que han mort. Han tancat gent coneguda a Occident, com Vladímir Kara-Murzà [periodista i opositor], per haver parlat contra la guerra en el parlament d’Arizona. És una censura de guerra i per qualsevol cosa poden obrir-te un expedient criminal».

La seva fugida és només una més, assegura, a sumar als «gairebé quatre milions de persones que han marxat de Rússia des del principi de la guerra». Conseqüència d’un conflicte en el qual «els propagandistes dels mitjans russos treballen per alimentar odi en la població i per això són tan responsables com els militars». Opinants televisius que parlen com si res de llançar míssils a París o Berlín. «No estan provocant, sinó demostrant permanentment el seu poder».

Llaços trencats

I aquí, ¿el senyor Putin, ha superat les seves expectatives? «És un maleït maníac que pretén ser un nou Stalin guanyant els nazis. Però ara no hi ha nazis, i aquesta és una guerra sagnant contra un país en el qual hi ha profunds llaços familiars. Molts russos amb familiars a Ucraïna, i al revés, i aquests vincles ja no tornaran a ser els que van ser». Maixa creu que els anuncis d’embargament del petroli i el gas russos per part de la Unió Europea «arriben tard i són insuficients, però és un començament».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot això impregna ‘Riot days’, l’espectacle que Pussy Riot porta de gira, que es basa en el llibre del mateix títol publicat per Aliokhina el 2017. «És el nostre manifest de llibertat i pau. La meva història des de la meva primera acció fins al meu últim dia de presó, ampliada amb referències a la guerra d’Ucraïna», explica. Una ‘performance’ que ella qualifica de punk, no tant pensant en el gènere musical sinó «com a forma de vida», influïda tant per referents internacionals (una Lydia Lunch) com, sobretot, «artistes punks de l’època de la perestroika, com Kino».

Pussy Riot segueix el seu rumb com a col·lectiu obert: una altra integrant, Nadia Tolokonnikova, viu als Estats Units. «Som en llocs diferents, però lluitant per les mateixes causes, a favor dels drets humans», remarca Maria Aliokhina, que, malgrat el seu currículum, no es considera una dona intrèpida. «És difícil de dir. Si veus el que està passant a Ucraïna, no pots dir-te a tu mateix valent».