Entrevista

Ivan Jablonka: «El Sonderkommando demostra el caràcter diabòlic del nazisme»

L’historiador francès intenta omplir els buits de la seva família, assassinada a Auschwitz, a ‘Historia de los abuelos que no tuve’

ARCHIVO FAMILIAR

Matès entrava al Sonderkommando d’Auschwitz el març del 1943. Era probablement el pitjor destí per als presos dels nazis. «L’Infern de Dante és immensament ridícul comparat amb el veritable infern d’aquí», va assegurar Chaïm Herman, un dels pocs supervivents juntament amb Shlomo Venezia. Se’ls obligava a obrir les cambres de gas i treure els cadàvers d’homes dones i nens, extreure’ls les dents d’or i tallar-los els cabells, i portar-los fins als crematoris, on els havien de ficar als forns. Negar-s’hi significava l’execució immediata. La invenció del Sonderkommando era «el crim més demoníac», va dir Primo Levi; uns opinaven que aquells homes no tenien «cap reflex de dignitat humana», mentre d’altres els veien com a «desgraciats que només mereixien pietat». La història de Matès la persegueix a ‘Historia de los abuelos que no tuve’ (Anagrama, també en català) el francès Iban Jablonka (París, 1973), l’«ètica del qual com a historiador» ha fet que «fugís de qualsevol ficció» per omplir, o no, amb una exhaustiva investigació, els nombrosos buits de la biografia familiar.

«El destí del Sonderkommando és terrible. Demostra el caràcter diabòlic del nazisme, que aconsegueix implicar les víctimes en la seva pròpia destrucció. Per al meu avi crec que devia ser més dolorós i tràgic perquè tota la seva vida havia intentat esborrar el judaisme abraçant la nova religió del comunisme i va lluitar per l’emancipació de tots els éssers humans, perquè tinguessin una vida millor. I el resultat va ser que el van assassinar com a jueu a Auschwitz», assenyala Jablonka a la terrassa de l’Institut Français de Barcelona.

Matès va arribar al camp d’extermini en un comboi juntament amb la seva dona, Idesa, després de ser detinguts a França i deportat, i va aconseguir deixar abans amb gent de confiança els seus dos fills petits, un d’ells el Marcel, pare de l’autor, que amb prou feines té records d’aquells anys. Ell era tapisser, ella costurera.

Els agressors d’Ucraïna van lluitar contra el nazisme el 1945 i avui maten com els nazis

El matrimoni va patir una triple persecució. «Van tenir una vida en la clandestinitat, primer a Polònia [el seu país natal], on van ser detinguts per les seves idees comunistes; després com a exiliats i perseguits a França com a estrangers indocumentats, igual que els republicans espanyols exiliats de la Guerra Civil, i finalment com a jueus en la persecució nazi, la més perillosa –enumera Jablonka–. Una existència que va ser compartida per molts en aquells anys, per això el llibre és alhora la seva biografia i la història d’una part de la generació del segle XX».

L’historiador ha bussejat en nombrosa documentació en arxius i en testimonis a supervivents i familiars, tot i que «sabia que no podria omplir tots els buits ni respondre totes les preguntes». No ha pogut concretar, lamenta, la data exacta de la mort ni el cos policial que els va arrestar. «A Polònia les autoritats odiaven els comunistes jueus. Em va sorprendre l’expedient penitenciari de la meva àvia, que va ser alliberada per problemes psicològics i nerviosos. Dedueixo que per la depressió que li van causar les tortures que va patir». El que més el va emocionar, confessa, va ser «descobrir que tenien una vida com la nostra, que eren com nosaltres, que tenien alegries i penes, ambicions, èxits i fracassos».

Notícies relacionades

Com a historiador, el sorprèn el que està passant avui amb la guerra a Ucraïna. «Veiem una inversió dels papers. Els agressors avui són els que van lluitar contra el nazisme a la Segona Guerra Mundial i estan matant de la mateixa manera que els nazis. Putin camufla la seva invasió d’Ucraïna de lluita contra el nazisme perquè és l’única justificació que té per a una agressió tan escandalosa i increïble. A sobre, Zelenski és jueu. Mai ho hauria imaginat. Tot i que també crec que els europeus de l’Oest hem sigut ingenus perquè estava escrit fa temps, des de la primera agressió del Donbass».

La violència masclista

Ara Jablonka, autor d’‘Hombres justos’, assaig sobre el patriarcat i les noves masculinitats, i de ‘Laëtitia o el fin dels hombres’,sobre la història real d’una jove assassinada el 2011 (tots dos a Anagrama), té entre mans dues investigacions radicalment diferents. Mentre elabora la biografia del cantant Jean-Jacques Goldman, visita presons parisenques per parlar amb homes condemnats per violència masclista. «Intento saber si la violència és una cosa intrínsecament masculina. Vull saber si ells li donen un sentit a la seva violència. Per lluitar contra la violència masclista és indispensable donar la paraula a les víctimes però em semblava interessant escoltar els culpables. Em pregunto per què ho fan. Encara no en tinc resultats, però m’està sorprenent la diversitat de respostes i el caràcter sistèmic d’aquestes violències. Uns diuen que és una baralla que ha acabat malament, d’altres mantenen certa distància amb la seva vida, d’altres expliquen que els seus pares els picaven...».