Marion Cotillard, una nova Joana d’Arc al Teatro Real

No és la primera vegada que l’actriu interpreta aquesta obra i hi té una relació molt especial, ja que la seva mare també s’ha encarregat del paper principal en diverses ocasions. Precisament ella la va substituir a Orleans el 2005, quan encara no havia aconseguit el reconeixement internacional i més tard va repetir el 2012, dirigida per Marc Soustrot, a l’Auditori de Barcelona. Ara encapçala el repartiment de ‘Juana de Arco en la hoguera’ amb dramatúrgia i posada en escena d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus) i amb Juanjo Mena com a director d’orquestra. 

«Cada vegada que he interpretat aquest personatge ha suposat una experiència molt forta per a mi. En cada ocasió el repte és diferent, perquè depèn de la visió artística dels responsables, de la intenció que li doni el director d’orquestra. Però en qualsevol cas es tracta d’una obra complexa i també molt visceral que et porta per una espiral d’emocions», ha declarat Cotillard durant la seva compareixença de roda de premsa a Madrid uns dies abans de l’estrena, que tindrà lloc el dia 7 fins al 17 de juny, amb un total de 8 funcions. 

Coproducció amb Frankfurt

Es tracta d’una coproducció entre el Teatro Real i l’Òpera de Frankfurt, on es va estrenar el 2017. Té la particularitat que l’oratori de Joana d’Arc de Honegger està precedit de la cantata de Claude Debussy, ‘La demoiselle élude’, protagonitzada per Camilla Tilling i la mezzosoprano Enkelejda Shoksa. A través de la unió d’aquestes dues peces, Àlex Ollé volia reflexionar entorn dels cicles de barbàrie que mai s’acaben, de les guerres del passat i les del present, dels règims dictatorials, col·locant l’acció en un futur pròxim, apocalíptic i deshumanitzat. Per això, en aquesta ocasió, Joana d’Arc és una heroïna moderna, perquè tots ens hi puguem identificar i, per això, Marion Cotillard apareixerà vestida a l’escenari amb un texà i una samarreta, com una noia normal inserida en aquest món d’autodestrucció. 

«Joana d’Arc és un personatge que ha seguit viu en la memòria històrica i cultural perquè representa una dona que lluita contra tots en un món d’homes que la utilitzen i la condemnen», continua Marion Cotillard. «La seva fe li dona força i és capaç de fer coses increïbles perquè segueix el seu instint. Una dona que va ser capaç de trencar les cadenes de les convencions, una cosa que no pot seguir sent més actual». 

Quant a l’escenografia, Alfons Flores ha creat un decorat únic per a les dues peces, amb un terra flotant que divideix horitzontalment l’escenari en dos, reproduint dicotomies dramatúrgiques: la terra i el cel, la lluita i la pau, el sofriment i l’alliberament, la violència i la puresa. Tot i que, per a Cotillard, el més especial ha sigut poder treballar amb el Cor del Teatro Real. «És el primer muntatge en el qual estableixo una relació tan directa amb tots els seus membres, perquè m’envolten, em toquen, els parlo, i es construeix un diàleg molt potent i intens». 

Atrocitats del nazisme

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

‘Juana de Arco en la hoguera’ va ser creada per encàrrec de la ballarina i mecenes Ida Rubinstein el 1938. No obstant, les atrocitats del nazisme i l’ocupació de França van portar el poeta simbolista Paul Claudel i Arthur Honegger a afegir un pròleg que unís més clarament la tragèdia de Joana d’Arc en la Guerra dels Cent Anys i la brutal expansió alemanya en la Segona Guerra Mundial. Aquesta segona versió és la que es veurà en el Real, amb Joana d’Arc (Cotillard) a la pira que la cremarà, recordant desordenadament moments de la seva vida en un doble ‘flashback’ pel qual aniran desfilant una sèrie de personatges. 

Marion Cotillard reconeix que tot el treball d’investigació del personatge ja el portava incorporat des que s’hi va acostar per primera vegada. Però en aquesta ocasió, la nova posada en escena l’ha obligat a fer una interpretació diferent. «Ollé dona unes consignes molt específiques, així que serà una nova Joana d’Arc en tots els aspectes».