El Primavera Sound destapa la temporada de festivals més excitant

El concert que Nick Cave & the Bad Seeds oferiran al Primavera Sound dissabte que ve apunta a un esdeveniment de nivell 12 en una escala de 10. En primer lloc perquè el fill de Cave, Jethro, va morir a principis del maig passat, és el segon fill que perd, i tot i que la relació entre tots dos no fos estreta és un factor emocional que segurament l’hagi afectat i sens dubte ha afectat la seva parròquia. En segon lloc perquè Nick Cave & the Bad Seeds porten sense actuar junts des del 2018, amb l’excepció d’un únic concert el 2020, a Amsterdam. No només això: el de Barcelona serà el segon acte de la gira actual de la formació.

Porta oberta, doncs, a l’element desconegut, sense ‘setlists’ ni vídeos ni crítiques circulant de mòbil en mòbil entre els aficionats, i amb la incògnita de com estarà la maquinària després del llarg parèntesi pandèmic. Veurem una cosa realment nova després d’anys i anys en què qui volia podia saber amb bastanta exactitud què passaria a l’escenari, almenys en la lliga molt professional del gran espectacle.

Tònica novella   

Antònia Font, Beck i Pavement estrenen gira al Primavera Sound, The National porta tres dates de ‘tour’ després d’estar en el dic sec des del 2019, The Strokes aterren amb només dos bolos als Estats Units, per a Gorillaz és el segon acte si bé alguna cosa van fer el 2021, Lorde arriba a la cita barcelonina amb set representacions del seu nou xou... I tot i que Tame Impala trenca la tònica novella dels caps de cartell amb la vintena d’actuacions ja ofertes, la veritat és que després de dos anys d’absència a causa del coronavirus el Primavera Sound té aires d’imprevisible i per tant excitant resurrecció del gran tinglado de la música en directe. 

«Difícilment veurem concerts funcionarials», diu Joan Pons, director de Comunicació del Primavera Sound. I sustenta la bona notícia en dos arguments. Un: «La pandèmia ha permès que els grups, almenys els del circuit internacional, fessin un reset i reflexionessin sobre el que estaven fent». I dos: «El que ens arriba per part dels músics és que es moren de ganes de retrobar-se amb el ritual del directe de masses, fins al punt que ens plouen peticions d’artistes que volen assistir al festival com a públic abans i després de la seva actuació».

Com «gairebé de colònies», descriu Pons l’estat d’ànim de les bandes, barreja de «nerviosisme» perquè potser tècnicament no estiguin al 100% i «il·lusió» per reviure la comunió de l’espectacle en viu.

Rubén Blades volia cinc hores

També Jordi Herreruela, director del Cruïlla (del 6 al 9 de juliol, al Parc del Fòrum), cita que sí que va tenir una edició (més aviat difícil) el 2021, detecta una forta «càrrega emocional» en els artistes. Rubén Blades, que oferirà a la mostra el seu únic concert, va demanar actuar cinc hores, ja que creuava l’Atlàntic amb un equip de 40 persones després de tot el que ha passat. Impossible, però tindrà unes excepcionals dues hores i quart.

«Hi ha molta implicació per part dels músics, que han amb l’aturada han redescobert que el seu ofici no és només una feina sinó sobretot emocions», diu Herreruela. Conscient que estem en un territori pròxim a la cursileria, no dubta tanmateix a sentenciar que s’ha recuperat una «màgia» antany sovint aixafada per la rutina.

Des del punt de vista del públic, Herreruela vaticina una edició no tant d’atenció als artistes com de disfrutar del que ofereixin. «Fa pinta que serà una eufòrica celebració col·lectiva, i per això hem enfocat la programació al ball». Perquè, si bé ha sigut possible assistir a concerts durant la pandèmia, tot i que fos a batzegades, poder ballar de manera desbocada és una novetat encara no cremada.

Pau

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Al Sónar (del 16 de juny al 18 de juny, a Fira Montjuïc i Fira Gran Via) tenen bastant clar el clima que esperen, no endebades l’abril passat van estrenar una exitosa edició lisboeta. Aquí, com espectador, va estar Enric Palau, codirector del festival. I el que va detectar en el públic assistent, internacional com el de la nau nodrissa, va ser «una sensació de pau». ¿Perdó? «Sí, pau. En el sentit de tornar a casa, d’‘hòstia, quin bon rotllo, per fi tornem a ser on volem ser’».

La pandèmia ha sigut fins i tot positiva, opina Palau, per als espectacles especialment creats per al Sónar, un segell de la casa: ha significat temps per a Niño de Elche, Ylia i Banda la Valenciana, que presentaran el xou ‘Concert de música festera’; Maria Arnal i Marcel Bagés, que oferiran ‘Hiperutopia’ amb 36 veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català, i Samantha Hudson, que brindarà el xou ‘Liquidación total por cierre’, entre altres espectacles fets per al Sónar.