▾ .com .cat
Oci i Cultura
Un fervent fins aviat

Concerts Simfònics al Palau

Un fervent fins aviat

L’OSV, dirigida per Salvador Brotons, acomiada el curs al Palau amb un ambiciós programa i un gran èxit de públic

Un fervent fins aviat

Lorenzo Duaso

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad
Pablo Meléndez-Haddad

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

La 26a edició del cicle Concerts Simfònics al Palau, una coproducció entre l’auditori modernista i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), va acomiadar aquest dissabte el seu curs amb un ambiciós programa –posposat per la pandèmia– que incloïa dues obres de gran complexitat: el ‘Cant Espiritual’ de Montsalvatge (1960), que s’inspira en el poema homònim de Joan Maragall, i la ‘Simfonia núm. 9 en re menor, op. 125, «Coral»’ de Beethoven (1824). El quart moviment d’aquesta última posa en música l’‘Oda a l’alegria’ de Friedrich Schiller, que en aquest cas s’ha escoltat en la versió catalana que va fer el mateix Joan Maragall, ‘Cant de joia’. A Barcelona, l’obra es va estrenar al Liceu l’any 1900 amb el debut liceista de l’Orfeó, conjunt que, amb la Sinfónica de Madrid, el va portar al Palau en primera audició el 1910.

Els dos compositors s’inspiren en textos que incideixen en la fraternitat i si un es decanta més pel qüestionament de la fe religiosa, l’altre apunta a l’humanisme. Un Montsalvatge eclèctic i en plena etapa d’experimentació va aconseguir que l’Orfeó Català i la Simfònica de Barcelona li estrenessin la seva cantata per a cor mixt i orquestra en el 50è aniversari del Palau, ara recreada pel Cor de Cambra del Palau, dirigit per Xavier Puig, i juntament amb el Cor de la Diputació de Girona i la Simfònica del Vallès (OSV), tots sota la batuta d’Edmon Colomer. Malgrat que el programa va arribar al Palau no només prou assajat, sinó també estrenat –dijous a l’Amfiteatre Parc Catalunya de Sabadell–, va sorprendre certa falta d’equilibri entre una massa coral subtilment matisada i una OSV poderosa, amb ganes de festa; potser va faltar una prova de so una mica més rigorosa.

Poder artístic i popular

Notícies relacionades

La ‘Novena’ de Beethoven, quatre vegades més extensa que el poema simfonicocoral de Montsalvatge, va sonar més equilibrada en el ‘Finale’ cantat gràcies al cor ampliat amb cantaires d’agrupacions gironines i, un cop més, va deixar clar el seu poder artístic i popular (el programa es repetirà a Terrassa i Girona i es recupera a l’agost).

Hi va haver prou acció de conjunt fins i tot en el difícil ‘Molto vivace’, amb més nervis del necessari dels bronzes en el primer moviment, però amb una lectura general entusiasta i eficaç a excepció de la introducció del ‘Finale’. Comptant amb una plantilla solista de veus molt solvents capitanejades per la consagrada soprano Marta Mathéu i els ascendents Anaïs Masllorens (mezzo), Antoni Lliteres (tenor) i Elías Arranz (baríton), el resultat va acabar sent més que satisfactori, amb el públic d’un Palau ple dret agraint la generosa entrega dels intèrprets.

Temes:

Beethoven Palau de la Música Música clàssica

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
  2. Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
  3. A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
  4. La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
  5. Metro de Barcelona Adjudicades per 48 milions les obres de les estacions de Manuel Girona i Campus Nord de l’L9