Festival
Mavis Staples, 58 minuts d’èxtasi soul en el Primavera Sound
Als 82 anys, la cantant de Chicago regala un pletòric concert per a la història del festival
Afrontar el concert de Mavis Staples amb l’ànim de qui va a veure, més que a sentir, a una venerable llegenda de la música afroamericana és errar del tot el tret. Per descomptat, és la dona de 82 anys que un dia va rondar Bob Dylan i que ho ha fet absolutament tot en l’univers del gòspel, el rhythm & blues, el soul i el funk, l’única supervivent dels monumentals Staple Singers i figura de referència absoluta de la cultura popular nord-americana de la segona meitat del segle XX. Però és que a més, avui dia, Mavis Staples continua sent una artista amb un directe irresistible.
Així ho va reconèixer el públic de l’Auditori dret després de 58 minuts d’èxtasi: eixordadora ovació quan l’última gran dama de l’era daurada del soul es va retirar de l’escenari mentre la seva fenomenal banda, comandada pel finíssim guitarrista Rick Holmstrom, rematava els últims compassos de la majestàtica ‘I’ll take you there’.
Enrere quedava un concert (un altre) per a la història del festival en què la cantant de Chicago, que conserva molt més que vestigis de la seva fenomenal veu i es va mostrar com una intèrpret d’enorme generositat, va fer honor a la seva promesa de regalar al públic una dosi d’amor, alegria, inspiració i «vibracions positives». Ho va fer de la mà d’una dotzena de clàssics del seu repertori, que va incloure versions de Funkadelic (‘Can you get to that’) i Buffalo Springfield (‘For what it’s worth’), i amb la brillantor i l’autoritat d’una estrella que mai s’apaga. Grandiós.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Malestar a sant adrià La violència i la falta de relleu redueixen l’autoritat dels patriarques de la Mina
- BARCELONEJANT La febre de les cites ràpides
- Les dones generen el 20% dels beneficis del món del ciclisme
- Les rialles de Laporta i Joaquín