L’homenatge a Lorca de Juan Diego Botto guanya en els Max

‘Una noche sin luna’, espectacle de Juan Diego Botto, es va alçar com a Millor espectacle de teatre en els Premis Max 2022 que es van celebrar per primera vegada al Teatre Principal de Maó (Menorca) aquest dilluns. Van ser els primers sense necessitat de mascareta, en els quals hi va haver un clamor per recuperar el públic als teatres. La pandèmia primer, el temor de la inflació per la guerra a Ucraïna combinat amb l’arribada del bon temps han deixat moltes funcions amb mitja platea o menys. Com va dir Juan José Solana, president de la Fundació SGAE, en organitzadora dels premis des de fa 25 anys en el seu discurs: «El teatre i la dansa no s’han recuperat de la col·locació a entretenir-se a casa. Necessitem que això canviï, que la gent s’aixequi d’aquests seients còmodes i torni als teatres».

Juan Diego Botto, creador i intèrpret d’‘Una noche sin luna’, obra unipersonal sobre la mort de Federico García Lorca, no va poder ser present a l’estar en un rodatge. El seu missatge va arribar, no obstant, a través de la seva germana Nur Levi que va llegir les paraules de l’actor al guanyar el premi al Millor intèrpret masculí que va dedicar «a tots els homes i dones que com Federico García Lorca segueixen enterrats a les cunetes esperant que es faci justícia». El seu missatge va rebre una gran ovació. Quan li van concedir el premi a Millor espectacle de teatre, Sergio Peris-Mencheta, director de l’obra, va proclamar: «¡Visca Lorca, visqui Botto i visca la mare que els va parir!», en escena hi havia Cristina Rota, mare de Botto. «Ell va escriure l’obra perquè hi havia ecos en la vida de Lorca en els nostres dies» va dir en referència «a l’auge de l’extrema dreta que s’apropia de l’espanyolitat per expulsar-nos als altres, que va donar un cop d’Estat i va provocar una guerra». I va recordar «Lorca és el desaparegut més famós però no l’únic».

‘Canto jo i la muntanya balla’, adaptació de la novel·la d’Irene Solà va ser el primer muntatge català a emportar-se l’estatueta en forma de poma enmascarda dissenyada per Joan Brossa. Va ser per al Millor disseny escènic, per a Alfred Casas i Laura ‘Closca’ que van recollir Joan Arqué i Guillem Albà, creadors del muntatge que van pujar de nou a l’aconseguir el premi a Millor direcció. «Agraïm la possibilitat de treballar amb les coses senzilles», van dir. «Som pallassos tot i que ens donin un premi ara per un espectacle seriós. Gràcies a la productora La Perla per la llibertat màxima», va dir Albà. I Arqué va recordar que «sense el superequip i superintèrprets darrere no seríem aquí». En espectacle tornarà al juliol a Barcelona aviat però «ens agradaria anar a Madrid», van apuntar. Judit Nedderman. «És un honor, la meva primera experiència en teatre. N’he après moltíssim. La música no seria la que és sense les paraules d’Irene Solà i els arranjaments de la guitarrista Amaya Miranda».

Sabor català

Mònica López va aconseguir el seu primer premi com a Millor actriu en els Max per ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, la seva primera incursió a La Calòrica. Supercontenta alhora que sorpresa, va agrair a la companyia barcelonina «el seu rigor i les seves rialles» i «haver-me ensenyat a treballar d’una altra manera». Un altre premi que va anar a parar a Catalunya va ser el de la companyia Kamtxatka que va pujar al complet a escena emocionada per recollir el premi a «15 anys de treball de col·lectiu» per la seva obra ‘Alter’, Millor espectacle de Teatre de Carrer actualment de gira a l’estranger. El cert és que l’ambaixada catalana present en els Max va fer gairebé el ple ja que en dansa va triomfar Jesús Carmona (Badalona, 1975). Humil, no esperava el premi a Millor espectacle de dansa i a Millor ballarí per ‘Baile de bestias’, un espectacle flamenc, avantguardista i intimista. «Mai vaig pensar que treure fora les bèsties que tots portem dins em donaria tant», va assenyalar. «Si algú escolta un nen dient que vol ballar, recolzin-lo. Jo vinc del barri Llefià, un barri d’obrers, gent sense possibilitats en el qual un dia un nen va dir vull ballar i avui soc aquí». D’altra banda, la basca Lucía Lacarra va guanyar finalment als seus 47 anys el premi com a Millor intèrpret femenina per ‘In the still of the night’, després d’haver sigut nominada en dues edicions consecutives prèviament.

Notícies relacionades

L’humor assilvestrat de La Calòrica inflama el TNC

Aquests són els guanyadors dels Premis Max 2022

El treball de ‘Carrer Robadors’, una altra aclamada adaptació, va aconseguir el premi a Millor adaptació. Julio Manrique va agrair «el risc assumit pels productors» i va dedicar el premi al novel·lista Matthias Énard. De tots els artistes catalans finalistes només dos se’n van anar amb les mans buides: el dramaturg Joan Yago i l’actor Guillem Balart.

El dramaturg José Luis Alonso de Santos, Premi Max d’honor, va ser ovacionat amb el seu discurs i va fer riure amb la seva ironia en una gala on va brillar el talent balear, en especial el de la polifacètica Samatha Hudson i el pianista Marco Mezquida. Tres dones, Alessandra García, Sandra Ferrús i María Velasco González van triomfar com a Millor espectacle revelació, Millor autoria revelació i autoria teatral. Ferrús va dedicar el guardó a ‘totes les dones que pateixen violència masclista digital, als carrers o a les aules». El seu espectacle ‘La fornera’ va d’això.