‘Jurassic World: Dominion’: una abraçada entre el passat i el present de la saga dels dinosaures

Així, passat i present es donen la mà en una abraçada nostàlgica que pretén unir generacions. La idea d’aquesta fusió va ser present des del principi però, per no forçar-la, es van anar introduint petites picades d’ullet i personatges que respectessin la línia temporal. «Pel que fa a narrativa, ha sigut la pel·lícula més complicada a què m’he enfrontat», explica Colin Trevorrow en conversa a través de Zoom. «No es tractava que els personatges originals tinguessin un significat anecdòtic, sinó que fossin artífexs de l’acció al mateix nivell que Bryce i Chris. Com a conseqüència, ens vam separar de l’estructura tradicional del ‘blockbuster’ a través de dues línies paral·leles que discorreguessin alhora fins que comencessin a fusionar-se. Va ser un treball de màxima precisió, perquè totes les peces havien d’encaixar». 

Per primera vegada, l’acció se situa fora de l’illa Nublar i els dinosaures habiten entre nosaltres. Això genera un complet desconcert i, com a conseqüència, una reflexió: ¿és possible la convivència i l’equilibri entre les espècies? Un discurs que, en el fons, s’adapta a la perfecció als problemes mediambientals que ens assolen, convertint-se aquesta nova entrega en filla del seu temps en matèria ecològica. «A la novel·la de Michael Crichton ja hi havia aquestes idees, de quina manera l’home jugava a ser Déu i acabava sent víctima de la seva pròpia megalomania. Però en els últims temps hem assistit a esdeveniments que han alterat la nostra visió del món, i d’alguna manera, tot això també s’ha colat a la pel·lícula. Per això ens hem recolzat en el que sentíem després de la pandèmia, que havíem experimentat, perquè és una manera de reflectir tot aquest desconcert que ara ens envolta». 

‘Jurassic World: Dominion’ transcorre quatre anys després de ‘Jurassic World: El regne caigut’. Les coses han canviat per a tothom. Ara, Owen Grady (Chris Pratt) i Claire Dearing (Bryce Dallas Howard) han creat una família en la clandestinitat per protegir la identitat de Maisie Lockwood (Isabella Sermon). Viuen aïllats amb la por que algú pugui descobrir el seu secret. Molt a prop d’ells, la velocirraptor Blue s’ha autoreproduït i té una cria. D’altra banda, Ellie Sattle (Laura Dern) i el Dr. Alan Grant (Sam Neill) s’endinsaran en una gran corporació biogenètica que podria ser la responsable d’una plaga de llagostes mutants que està acabant amb els cultius de tot el món i ho faran de la mà del seu vell amic Ian Malcolm (Goldblum), convertit en una espècie de guru. Hi haurà nous personatges com Ramsay Cole (Mamoudou Athie) o Kayla Watts (DeWanda Wise), una versió femenina de Han Solo. 

Sensació d’emoció real

Per a la creació dels dinosaures van comptar amb tot un equip d’experts capitanejats pel paleontòleg Stephen Brusatte, de la Universitat d’Edimburg. Per a ell, ‘Jurassic Park’ va suposar un abans i un després per assentar els dinosaures dins de la cultura popular. Tanmateix, en aquesta ocasió, Colin Trevorrow volia fer una cosa diferent. «Crec que en els últims temps hem abusat del CGI i les pantalles verdes, de la possibilitat de crear mons del no-res. Per això, volia utilitzar procediments més artesanals per a aquesta nova entrega i, per això, hi ha més ‘animatronics’, hem construït més escenaris i hem utilitzat més localitzacions per tornar la sensació de fisicidad i emoció real». En aquest sentit, el director fa referència a una escena concreta, quan Laura Dern interactua amb un nadó dinosaure. «Estaven de veritat establint un vincle, i això no té preu, es reflecteix en els actors. És una cosa que ells agraeixen i que es veu implementada a la pantalla. És un ésser viu creant llaços amb un altre ésser viu».

Notícies relacionades

De ‘Jurassic Park’ a ‘Jurassic World: Dominion’: totes les pel·lícules de la saga

Barcelona, capital de la innovació social

El director torna a fer-se càrrec d’aquesta tercera entrega després del capítol firmat per J. A. Bayona, que considera com un artista i un creador total. «Des de petit les segones parts de les trilogies sempre eren les més fosques, les que feien que l’acció acabés en un punt totalment diferent a on va començar. Però l’important de l’aportació de Bayona és que va fer seva la pel·lícula, la va adaptar a la seva personalitat cinematogràfica i si repasses ara tota la trilogia, el seu capítol és el més crucial de tots». 

Trevorrow no sap quin destí espera al cine en sales en els pròxims temps. Li agradaria que sortíssim d’aquesta petita pantalla que ens ha tingut segrestats i que disfrutem de l’experiència en gran, perquè diu que aquesta litúrgia és una part fundacional de la nostra civilització. Sap que pel·lícules com la seva i altres ‘blockbusters’ són les úniques cintes que poden salvar la taquilla però ell, que procedeix del cine independent (‘Seguridad no garantizada’), encara creu que hi ha petites pel·lícules que poden convertir-se en esdeveniments. L’última, ‘Todo a la vez en todas partes’, la seva favorita des de començament d’any.