Operació tornada del Primavera Sound: ¡compte, bicitaxis bojos!

Però també sembla versemblant que en una edició rècord del Primavera Sound hi hagués estampes de massificació a la Diagonal mai vistes. Punxarem, d’entrada, el globus: no n’hi va haver dissabte a la matinada. Més o menys com sempre. A diferència del que passa a les discoteques de l’avinguda de Just Marlés de Lloret de Mar, o almenys passava, no tothom surt alhora del Primavera Sound.

Però sí que hi va haver aspectes de mobilitat dignes de tenir en compte entre les 3 i les 5 de la matinada als voltants del parc del Fòrum. Com la paciència del personal en cues descomunals per agafar el tramvia, un autobús llançadora o un taxi a la parada de Josep Pla amb Taulat. I com la determinació amb la qual la majoria de la gent enfilava la Diagonal en una llarga caminada, ja arribarem.

Macarrisme circulatori

O no, potser t’escalabren, perquè l’andana central de la Diagonal era una carrera de bicitaxis bojos. En els dos sentits, amb passatge sortint del Fòrum i a la recerca de passatge cap al Fòrum, a tota pastilla i tirant-se a l’esquena qualsevol norma de circulació en els dos casos. Ni en la més macarra pista d’autos de xoc s’ha vist tant macarrisme circulatori. D’acord, cal guanyar-se la vida i el Primavera Sound és un mina, però acollonia caminar enmig d’un foc creuat i erràtic de ‘rickshaws’ amb bateria, que déu n’hi do com corren, aquests artefactes.

¿El preu? Informal i com de droga en època d’escassetat: 15 «eurets» de prop de la plaça de les Glòries fins al passeig de Sant Joan amb Consell de Cent va ser l’oferta atracadora.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quan en aquest trajecte a peu estan a punt d’atropellar-te set vegades, quasi et penedeixes de no haver deixat anar la pasta i passat la xafogor d’anar com a passatger en un d’aquests artefactes, segurament amb ecos i realitat fotuts.

El metro, com cada divendres, havia tancat a les 2 de la matinada.