Sónar 2022: ‘Hyperorgan’ o la fascinant expansió digital de l’orgue del Palau Güell

Al llarg dels segles, cada època de la història ha conegut diferents tipus d’orgue. Més enllà de la seva sempre colpidora sonoritat, no era igual, ni de bon tros, un orgue gòtic que un de barroc o un de romàntic o un de simfònic. En aquest sentit, i a diferència d’altres instruments musicals, l’orgue és una eina en evolució perpètua l’última encarnació de la qual, ja en ple segle XXI, respon al nom (de reminiscències molt cronenbergianes) d’hiperorgue o orgue expandit.

Com bé han de saber, no hi ha esdeveniment a Barcelona, segurament al planeta, que sàpiga llegir millor el ‘zeitgeist’ de la creativitat digital que el Sónar, i per això la primera gran experimentació que viurà la ciutat amb un hiperorgue serà, lògicament, en el marc del festival. No ho serà en un espai qualsevol, sinó a l’interior del Palau Güell, extraordinària obra de Gaudí establerta al carrer Nou de la Rambla que permetrà als visitants, entre el dimecres 15 i el diumenge 19 (de 10 a 20 hores), disfrutar d’‘Hyperorgan’, una peça-experiència composta pel duo berlinès gamut inc. que sonarà de manera ininterrompuda i automàtica per diversos nivells de l’edifici.

Es preguntaran: ¿què té d’especial un hiperorgue per convertir-lo en esdeveniment digital? En principi, no deixa de ser igual que un orgue tradicional, amb el seu vent i els seus imponents tubs, però rep l’afegit, a través d’una placa MIDI, de tecnologies digitals tals com ordinadors, tauletes i telèfons mòbils que amplien de manera exponencial (fins a l’infinit i més enllà) les seves possibilitats d’ús. «Aquesta tecnologia permet convertir l’orgue en un sintetitzador acústic. Podem aconseguir ‘arpeggios’ impossibles o ‘clústers’ de 50 o 80 notes, que és una cosa que no està a l’abast dels dits d’un organista. T’ofereix possibilitats infinites, tant en la composició com en la interpretació», ha explicat el tecnòleg Santi Vilanova, de Playmodes, en la presentació, aquest dilluns, del formidable artefacte sonor.

Més enllà de la missa i les esglésies

L’artífex de l’hiperorgue del Palau Güell és el mestre Albert Blancafort, responsable, entre molts d’altres, del’orgue de la Sagrada Família. L’instrument que havia fet instal·lar l’industrial barceloní Eusebi Güell a finals del segle XIX a la seva residència de Nou de la Rambla va ser desmuntat el 1990, en el procés de restauració de l’edifici; i el 2009, atès el seu precari estat, es va prendre la sabia decisió de construir-ne un de nou, del qual es va encarregar Blancafort. «Va ser una fortuna, perquè, en cas d’haver reconstruït el vell, ara tindríem una relíquia, una curiositat en el temps, però amb el nou hem pogut mirar cap al futur», afirma el prestigiós orguener català. El cas és que el 2010 ja es va preveure la connexió de l’orgue amb dispositius digitals, però no ha sigut fins ara, amb l’eclosió al centre i el nord d’Europa dels hiperorgues, que ha arribat a la seva gran raó de ser. «Cal deslligar aquesta idea que els orgues són una cosa antiga de missa i catedrals. La tecnologia ens obre ara moltes altres i fascinants vies expressives», afegeix Blancafort.

A la seva dreta, escolten amb ufana atenció els responsables del Sónar i el Sónar +D, Ricard Robles i Antònia Folguera. «És clar que forma part de l’ADN del Sónar posar-se en embolics, sobretot aquests en què l’art i la tecnologia es posen a treballar junts al servei de la creativitat, un relat molt del festival i molt de la ciutat», afirma Robles. «En aquest sentit, i en un moment en què es parla tant de la possibilitat que Barcelona sigui un ‘hub’ de creativitat digital, nosaltres volem contribuir a poder fer-ho possible. L’hiperorgue és un instrument vinculat, fins ara, als entorns experimentals o acadèmics, i des del Sónar el volem fer arribar a les grans audiències». Per Folguera, iniciatives com l’hiperorgue casen perfectament amb el genuí esperit del Sónar, basat sempre a examinar més «les flames del passat que les seves cendres, reivindicant la tradició per mirar cap al futur».

La intel·ligència artificial

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sobre aquest en particular, imposava respecte escoltar prospeccions de futur amb noves generacions d’hiperorgues, en les quals ja s’està treballant, amb què es pugui compondre o interpretar a distància a través d’internet o de la sempre intimidadora intel·ligència artificial. «Són sorprenents les possibilitats de combinar l’energia acústica amb el digital», van explicar a través d’un vídeo (eren aquest dilluns al Japó) els dos integrants de gamut inc., Marion Wörle i Maciej Śledziecki, que van destacar que el seu propòsit per a la peça que han compost és «reviure l’esperit avantguardista de Gaudí amb l’ànima aventurera del Sónar».

 L’experiència al Palau Güell forma part de SónarExtra, el recorregut que el Sónar proposa al centre de Barcelona durant la setmana del festival amb dues intervencions sonores més: una a la Fundació Antoni Tàpies amb ‘Sondejar’, del desaparegut Mika Vainio, i una altra a l’Hotel ME Barcelona, amb ‘Transient’, de Davide Quayola i Seta.