Indústria editorial
Els treballs que van ajudar els escriptors a no morir-se de gana
Valle-Inclán, Edgar Allan Poe, Cervantes i Balzac van passar dificultats econòmiques
Bulgàkov, Txékhov i Céline van compaginar l’escriptura amb l’exercici de la medicina

«Enviï’m una mica de diners per evitar que em mori de gana», va escriure Paul Verlaine al seu editor. Com el poeta francès, moltes han sigut tradicionalment les dificultats económiques dels escriptors. Alguns com Valle-Inclán o Edgar Allan Poe van morir en la més descarnada pobresa. Cervantes i Balzac van fer tot un art de l’escapar dels creditors i de fet el primer va reconvertir aquest saber en professió com a recaptador d’impostos. D’altres com Franz Kafka o Emily Dickinson mai van arribar a saber els ‘royalties’ que amb el temps generaria el seu treball i, per descomptat, la seva posició crucial en la història de la literatura. La bona recepció comercial no garanteix la pervivència.
Abans i ara, ser escriptor no és exactament aquest destí segur que els teus pares desitgen per a tu. Per això tants i tants autors van tenir professions alternatives a l’escriptura. Alguns van pactar amb la convencionalitat, com Margaret Atwood, que es va guanyar la vida un temps servint cafès o Raymond Chandler que va arribar a ser subdirector d’una companyia petrolera tot i que l’acomiadessin pel seu llegendari alcoholisme. Charles Bukowski va treballar fins als 49 anys com a carter (també Faulkner ho va ser, però menys temps) per dedicar-se després a l’escriptura i a destrossar-se el fetge en el submon urbà. També hi ha molts metges en la història de la literatura: Mikhaïl Bulgàkov i Anton Txékhov o el poeta William Carlos Williams, que mai va abandonar la professió, com tampoc ho va fer l’incòmode Louis-Ferdinand Céline. Va ser un col·laboracionista i un antisemita condemnat a l’ostracisme, però no va deixar d’atendre en els seus últims dies els més desfavorits en un suburbi de París.
Més coneguda és l’anècdota que situa Jorge Luis Borges com a bibliotecari. Ho va ser durant 9 anys quan ja havia publicat una desena de llibres però ningú entre els seus companys relacionava aquell tipus rar al qual no li interessava el futbol amb el brillant escriptor. Un col·lega sense sospitar res li va fer saber la coincidència de noms.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova