Dudamel i Camarena s’enfronten a ‘La flauta màgica’ de Mozart per primera vegada

L’aclamat mestre dirigirà totes les funcions menys les del 27 de juliol i 1 de juliol, que comptaran a la fossa amb el director xilè Paolo Bortolameolli, que treballa com a associat de la Filharmònica de Los Angeles, l’orquestra de Dudamel als EUA.

Per a Camarena, no ha sigut fàcil deixar el bel canto per endinsar-se en una òpera de maduresa de Mozart en alemany, idioma que ha hagut d’estudiar a consciència. «És una manera de cantar molt diferent. Nosaltres ens recolzem en les vocals al parlar, l’alemany ho fa en les consonants, i això costa d’assimilar», comenta el tenor, que aviat s’instal·larà a viure a Espanya, a Màlaga concretament. El rol, afegeix, arriba en el moment idoni. «La veu és on jo volia per cantar Tamino».

Deixar la zona de confort

Des de fa 10 anys el Liceu li ha ofert nou repertori. Al seu escenari va debutar en òperes com ‘Maria Stuart’ o ‘I puritani’. «A diferència d’altres personatges, el de Tamino és molt heroic. Requereix una projecció vocal diferent i un acostament diferent, una cosa molt interessant i constructiva perquè els artistes quan ens encasellem deixem de créixer. Agraeixo l’oportunitat que el Liceu em dona per continuar aprenent amb aquest rol».

La soprano Lucy Crowe, que debuta al Liceu, interpreta Pamina, la bonica i innocent princesa a qui salva Tamino i de la qual s’enamora en aquesta faula sobre el bé i el mal, la llum i la foscor, que McVicar plasma amb una posada en escena sense projeccions, d’una forma bastant tradicional tot i que amb algun cop d’efecte.

Música il·lustrada

Creada per Mozart el 1791, l’últim any de vida del famós compositor, ‘La flauta màgica’ va ser una obra revolucionària que va reflectir les idees de la il·lustració. «És una obra avantguardista perquè en aquella època donar veu a les dones era una cosa inaudita. Demostra com d’avançat era Mozart. A l’obra demana abandonar l’estupidesa i els vells hàbits i donar pas a la saviesa i a la joventut. Tamino representa això últim: es planta davant una societat que no volia donar veu als joves i ni a les dones», destaca Angelo Smimmo, ajudant de McVicar, responsable de la reposició d’aquest muntatge, que arriba per primera vegada al Liceu.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

El missatge de l’obra és necessari, opina. «En té prou de veure el que passa als EUA, on un grup d’homes blancs prenen decisions que afectaran la vida de moltes dones», assenyala amb referència a l’avortament. I també per la situació a Anglaterra, el seu país, «on un grup d’homes d’edat avançada de l’‘establishment’ prenen decisions, com el Brexit, que afectaran moltes generacions».

Les 10 funcions previstes començaran dilluns vinent i acabaran el 2 de juliol. Hi haurà dos repartiments. El primer, més internacional, es completa amb Thomas Oliemans (Papageno), Kathryn Lewek (Reina de la Nit) i Matthias Goerne (Orador). En el segon, amb un repartiment més espanyol, hi ha Julien Behr (Tamino), Joan Martín-Royo (Papagueno), Serena Sáenz (Pamina), Sara Blanch (Reina de la Nit) i Pau Armengol (Orador). Mercedes Gancedo (Papagena), Roger Padullés (Monostatos) i Stephen Milling (Sarastro) cantaran en totes les funcions.