‘Lightyear’: una joguina fora de context

Pixar ens va acostumar malament. Hi va haver un temps en què totes les seves pel·lícules eren o molt bones o obres mestres. La revolució en el cine d’animació. Però aquell temps va passar i, des de fa anys, potser des de ‘WALL·E’ i ‘Up’, dues obres magnífiques realitzades al concloure la primera dècada d’aquest segle, l’interès de la productora ha decaigut. No vertiginosament, però ha decaigut. En aquests més de 10 anys han aparegut títols interessants i aconseguits, com la tercera i quarta part de ‘Toy Story’ i ‘Del revés’, junt amb films més acomodats, com ‘Cars 3’ i ‘Soul’. ‘Lightyear’ està en aquesta línia. Prometia més del que ofereix, però potser és que n’esperem tant o més del que va oferir el personatge del guardià galàctic en la franquícia de ‘Toy Story’ I sense l’univers de joguines que l’envoltava, sense formar parella amb el cowboy Woody, Buzz Lightyear perd força. No és heroi per aguantar ell sol tot un film, ja que els personatges que l’envolten en aquest cas són simples comparses.

‘Lightyear’ és una aventura de ciència-ficció. Buzz és el pilot que podria rivalitzar amb Maverick Top Gun en la seva obsessió per depassar la hipervelocitat. La pel·lícula no és altra cosa que el suposat film l’èxit del qual va generar la joguina que li van regalar a Andy a ‘Toy Story’. Aquí està al seu hàbitat, amb una barreja d’ingredients i referències que van de ‘Star Trek’ a ‘2001: una odissea de l’espai’. El seu interès estava a veure’l enfrontant-se a les adversitats d’un món poblat per humans. La seva lluita contra robots i lianes assassines resulta més indiferent malgrat bons moments d’enginyeria visual.