Crítica de música
Arca, encanteri i una mica de desvari en el clímax del Sónar 2022
L’artista veneçolana va desconcertar amb el seu luxuriós xou basat en l’art-pop extrem i el reggaeton avantguardista de la pentalogia ‘kick’, en l’última nit del festival

Submergint-nos en les profunditats de l’última nit del Sónar, més enllà de la bateria de ‘hits’ de The Chemical Brothers, una presència excepcional va atraure les mirades: Alejandra Gharsi, Arca, encisadora d’un cabaret del futur, reguetonera ciberpunk i unes quantes coses més. També la criatura que ajusta el xou a les seves temperamentals circumstàncies, improvisant minut a minut, derivant des del cançoner fins a les seqüències de música i deliri rítmic inabastables, pura estètica de l’excés.
Consumada una transició de gènere de la qual vam anar tenint pistes en anteriors edicions del Sónar, la veneçolana va desencadenar el seu jo femení en versió ‘music hall’ descarat, presta al ‘perreo’ i a la passarel·la de postures i al cul en pompa, sola en escena i en companyia dels seus artefactes. Partint de l’aclaparador material de ‘kick’ (la pentalogia del 2020-21), va arrencar en mode atòmica, bolcant-nos un ‘Rakata’ a cop de reggaeton còsmic, alimentant la luxúria: «Pongo, soy tu cena / Bruja buena que soy». Temes cosits l’un a l’altre, directament porno a ‘El alma que te trajo’: «Papi, dame pene, me lo abro con las garras / Tú me dices guarra / A mí me subes y me desgarras».
Laboratori i argot
Fascinant món, cal dir, el d’aquesta còmplice de Björk i Frank Ocean, dotada per fondre avantguarda i pulsió popular, electrònica dura i ardent llatinitat, laboratori i argot de barri baix. Cançons que toquen matèries com el ‘postgenerisme’, en què Arca va ser una au fènix de matinada sobre bases rítmiques aparatoses. Gargots gruixuts de sintetitzador i bombardeig de greus sincopats. «Vull donar-los tota la meva energia, ¿la reben?».
Notícies relacionadesEl ‘set’ es va fer més confús en el tram final, quan es van difuminar els límits de les cançons i Arca es va extraviar a gust per un laberint de cruixits electrònics barrejant el pur ascendent ‘bakala’ amb metals ‘samplejats’ de fanfàrria i desvari simfònic wagnerià (influència confessa de ‘kick’). Sàvia boja o nena una mica guillada, posant en marxa totes les seves joguines.
En aquesta seqüència última, Arca va transmetre la sensació que és una intrigant força de la naturalesa que no ha arribat a dominar el seu propi vigor i inventiva, impressió que ja ens va quedar després del desplegament editorial de ‘kick’. «Només queden cinc minuts. Vull tocar el piano amb vostès», va afegir esgotant el ‘set’, i acomiadant-se amb unes plàcides harmonies d’opereta galàctica. Potser el millor d’Arca encara hagi d’arribar. Però, faci el que faci, no pots deixar de mirar-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Programa de celebració Badia apel·la a la memòria històrica per celebrar els seus 50 anys de vida
- El dret DE morir 358 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya el 2024
- TRIBUNALS Alves podria cobrar una indemnització de fins a 20.200 euros
- Estratègia institucional per atraure talent Catalunya oferirà 78 places a científics dels EUA amb una dotació de 30 milions
- Editorial De la bronca a la proposta