Els multiversos del Doctor Strange

‘Iron Man’ no només va iniciar l’univers Marvel a la pantalla. També va ser la primera entrega de l’anomenada Fase 1 i, alhora, del que s’ha vingut a dir La Saga de l’Infinit, que inclouria també les Fases 2 i 3. Es poden veure totes les entregues en diferents combinacions: l’ordre dels factors no altera el producte.

Aquest immens cicle va acabar fa tres anys amb ‘Spider-man: Lejos de casa’. La segona entrega de la Fase 3 va estar dedicada al Doctor Strange, personatge fins a cert punt pintoresc, encisador, místic i fins i tot ‘cool’ –viu al barri novaiorquès de Greenwich Village–, un superheroi que no ha necessitat mutacions al seu cos producte de picades d’aranya o accidents de laboratori ni té un compte corrent ben sanejat per dissenyar el que vulgui.

Doctor Strange és, malgrat els seus poders de Bruixot Suprem, un superheroi Marvel més terrenal. No ha tingut la mateixa repercussió comercial, fins i tot de l’encant, de Spider-man, els mutants X, el Capità Amèrica, Hulk, Iron Man, Thor, la Pantera Negra, la Viuda Negra, Nick Fury o els 4 Fantàstics. Però si al paper ha funcionat més que correctament, al cine s’està convertint en una de les figures essencials d’aquest vast projecte que Feige alimenta amb nous encreuaments, revolts, racons i jocs de miralls.

‘Doctor Strange’ (2016) va passar bé i va deixar pòsit. El personatge ha aparegut després en altres films de la franquícia, sempre amb els trets elegants i inquietants alhora de Benedict Cumberbatch. ‘Doctor Strange en el multiverso de la locura’ és la cinquena entrega cinematogràfica de la Fase 4 i apareix com un nou –un més– gir argumental que manté l’essència de la franquícia, però es permet tota mena de llicències. És el que tenen els mons paral·lels i alternatius i els ‘reboots’. Tot val per tornar a començar: esprémer l’invent procurant que no s’esgoti.

En aquesta Fase 4 inaugurada l’any passat, al segon film de Strange l’han precedit ‘Viuda negra’, ‘Shang-chi y la leyenda de los diez anillos’, ‘Eternals’ i ‘Spider-Man: No way home’, a més de les sèries ‘Bruja Escarlata y Visión’, ‘Falcon y el soldado de invierno’, ‘Loki’, ‘Ojo de Halcón’ i ‘Caballero Lluna’.

El multivers

La teoria del multivers estava implícita en la intel·ligent ‘sitcom’ de superherois que és Bruja Escarlata y Visión’, i va explotar en l’últim film de Spiderman, invocant la presència dels anteriors actors que havien fet d’home aranya en un joc lúdic per als fans. Però, en realitat, el concepte es desenvolupa de forma plena en un film anterior deslligat de les Fases, ‘Spider-Man: Un nou univers’ (2018), una de les millors cintes d’animació dels últims anys.

Això del multivers, tot i que de vegades acabis perdent-te entre tantes realitats paral·leles, respon a un ideari que té molt a veure amb un altre tipus de cine. De fet, podríem parlar de relats d’històries creuades a l’estil de les pel·lícules de Robert Altman, Paul Thomas Anderson o Rodrigo García a l’enfrontar-nos a les connexions que estableixen entre si els films de l’Univers Cinematogràfic Marvel: el protagonista d’una saga que apareix en una pel·lícula d’una altra sèrie, l’escena postcrèdits que revela una nova relació, l’ombra allargada del malvat Thanos a diversos films...

A ‘Doctor Strange en el multiverso de la locura’ té importància capital Wanda Maximoff / La Bruixa Escarlata, de la mateixa manera que la va tenir Strange a l’última pel·lícula de Spiderman. Wong, un altre mestre de les arts místiques, va jugar les seves cartes a la pel·lícula sobre Shang-chi. I si Wanda (Elizabeth Olsen) és important en el multivers de Strange, no ho és menys la presència de l’adolescent llatinoamericana i LGBT América Chávez, personatge relativament recent als còmics Marvel. Va ser creat pel guionista Jon Casey el 2011. Ara s’incorpora amb tota naturalitat a l’univers Strange amb el seu poder per traspassar els universos.

Els artífexs

¿Qui dirigeix ‘Doctor Strange en el multiversp de la locura’? Ni més ni menys que Sam Raimi, un clàssic del terror contemporani. Inactiu en el cine des del 2013, quan va realitzar ‘Oz, un mundo de fantasía’, estèril revisió d’‘El màgic d’Oz’, Raimi ha aconseguit imprimir el seu segell a les noves peripècies del doctor. Les maquinàries de Hollywood i Marvel no l’han devorat com acostuma a passar en aquests casos, el de Chloé Zhao amb ‘Eternals’ sense anar més lluny.

Raimi és veterà en aquests combats superheroics. Al començar el segle XXI va brindar les tres magnífiques pel·lícules de Spiderman amb Tobey Maguire, ja amb Feige a la sala de màquines. La seva visió del doctor Strange en el multivers remet en certa manera a ‘Terroríficamente muertos’ (1987), la segona entrega de la seva saga iniciada amb ‘Possessió infernal’, amb divertida presència de l’actor Bruce Campbell inclosa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

No només això. L’enorme pop de només un ull gegant a què s’enfronten Strange, Wong i América Chávez al principi és pura fantasia analògica al gust de Raimi, així com l’esplèndida seqüència de la batalla entre dos Strange diferents llançant-se notes musicals o el pas pels diferents multiversos, que inclouen una versió en còmic i altra en pintura. El títol és també molt evocador de la literatura i el cine de terror ‘pulp’: la novel·la ‘A les muntanyes de la follia’ (1936) de H. P. Lovecraft i el film ‘In the mouth of madness’ (1994) de John Carpenter, estrenat aquí com ‘Al cor de la por’

El guió el firma Michael Waldron, creador i productor de la sèrie ‘Loki’. No deixa res de banda: la idea que els somnis són finestres al multivers, la presència del tractat sobre màgia ‘Llibre de Vishanti’ i del Darkhold (el llibre dels pecats), la ciutat de Kamar-Taj al Nepal, la localitat idíl·lica de Westview, el record amorós de Christine. Té un as a la màniga, la presència dels Illuminati, una espectacular societat secreta de superherois amb uns membres que no revelarem aquí, tot i que fa uns dies ja van circular per les xarxes filtracions sobre qui són i quins actors els interpreten. En tot cas, no són exactament els mateixos que els ideats el 2005 per als còmics.