Joan-Lluís Lluís torna a guanyar el premi Crexells gràcies a ‘Junil a les terres dels bàrbars’

Amb ‘Junil a les terres dels bàrbars’ (Club Editor), Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) porta recorreguts, des que es va publicar, el setembre passat, «23.000 quilòmetres sense sortir dels Països Catalans, l’equivalent d’anar i tornar de Barcelona a Vladivostok, en 116 presentacions...». «És que m’han dit que als periodistes els agraden les xifres», fa broma l’escriptor, a l’anunciar-se el veredicte de la 51a edició del premi Crexells, que ha reconegut com la millor novel·la en català publicada el 2021 aquesta faula d’aventures ambientada en l’Imperi romà i protagonitzada per una jove que fuig del seu destí juntament amb un grup d’esclaus fugitius. 

‘Junil...’ no deixa de donar alegries a Lluís, que el gener passat aconseguia gràcies a aquesta novel·la el premi Òmnium. Significa a més el seu segon Crexells, el veterà guardó de l’Ateneu barcelonès, dotat amb 6.000 euros, que ja va guanyar el 2004 amb ‘El dia de l’ós’, també amb protagonista femenina i que precisament, revela, està revisant ara per reeditar-la a la tardor a Club Editor.  

Segons la seva editora, Maria Bohigas, ‘Junil a les terres dels bàrbars’ porta ja 13.000 exemplars venuts i acaben de llançar l’edició en castellà. Segons l’opinió d’Andreu Gomila, membre del jurat junt amb Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Eva Piquer i Lluïsa Julià, «és un llibre de gran solidesa, de prosa preciosa i precisa que mai va en detriment de la història. Lluís ha construït un llibre que pot ser popular i arribar a molts lectors». «És alta literatura molt llegible», ha apuntat Julià. D’aquesta obra, que té un punt de novel·la històrica i de reivindicació de la literatura oral, la poesia i la llengua, Ardolino ha destaqueu, per la seva banda, la perfecció de l’estructura i l’extraordinària coherència lingüística.  

El menyspreu del pare

Lluís, que aviat farà, recorda, 30 anys que publica llibres, des d’‘Els ulls de la sorra’ (1993), revela que des del principi tenia molt clara la frase amb què començava la seva rondalla, que «ha determinat la manera d’explicar la història» i que es refereix a Junil: «Hi havia una vegada un home que menyspreava la seva filla». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quan li pregunten si donarà continuïtat a la seva protagonista, afirma, sempre té dues possibles respostes. «Una és mentida: sí. Serà una saga de cinc volums i ja tinc els títols, ‘Junil i els savis d’Atenes’, ‘Junil contra els faraons’, ‘Junil se’n va amb els vikings’, ‘Junil a l’illa de Pasqua’... Però la de veritat és que no, per dues raons: perquè estic segur que seria de qualitat inferior, i per lleialtat als personatges». «I les preqüeles m’avorreixen», conclou. 

Lluís, cinquè autor en guanyar dues vegades el Crexells (després de Jesús Moncada, Baltasar Porcel, Joan Francesc Mira i Jaume Cabré, ha aconseguit premis com el Sant Jordi (‘Jo soc aquell que va matar Franco’), el Lletra d’Or (‘Les cròniques del déu coix’) o dos premis de la Crítica Serra d’Or (‘Aiguafang’ i ‘El navegant’). El de Perpinyà lamenta que per als francesos és «un escriptor regional, una cosa molt difícil de superar, perquè des de París creuen que només pots escriure de cargolades, sardanes o del campanar de Colliure». «No és com amb Jaume Cabré, que tot i que li ha costat, al final ha aconseguit entrar a Europa, el veuen com un estranger que escriu en una llengua estranya però acceptable per fer literatura». Sobre la versió de Junil al castellà, encara no té dades sobre la seva acollida. «Potser m’equivoco, però crec que hi ha un prejudici cap a les coses fetes en català».