Hotel Cadogan

Els llibres recomanats per Olga Merino: per dormir amb el llum encès

‘La inquietante historia del horror’ esmicola els grans trops del gènere: monstres, fantasmes, zombis, dobles, psicòpates, robots i científics bojos
Els llibres recomanats per Olga Merino: una Venus ‘cockney’
Els llibres recomanats per Olga Merino: l’altra cara de ‘Downton Abbey’

Com que l’eternitat i l’insomni són llarguíssims i disposem de tantes hores mortes per conversar, els habitants del Cadogan ens coneixem molt bé les entreteles; sabem els secrets confessables de cadascú, les manies, les debilitats i, sobretot, allò que ens causa por, una de les emocions més primitives de l’ésser humà, potser la més difícil de dissipar. Al jardiner de l’hotel, el Viejo Yerbas, acostumat als cucs i la turba, el terroritza la possibilitat que l’enterrin viu. La nostra cuinera, la senyora Patmore, es tortura amb el deliri recurrent que una tribu caníbal, arribada d’algun confí de l’imperi, endrapa les seves sucoses carns, a queixalades i sense pa. I la donzella encarregada de la planxa encara s’estremeix amb les llegendes de la seva Irlanda natal sobre un xuclasangs anomenat Abhartach. ¡Ah, els vampirs! Ens fascinen perquè són una negació enigmàtica de la mort. Dels que ha projectat la imaginació dels homes, el nostre favorit, amb permís de Béla Lugosi, continua sent Nosferatu, l’home rata. No deixa de meravellar-nos, per cert, com el mite d’aquests no-morts, d’arrel pagesa i folklòrica, es va anar sofisticant amb els escriptors romàntics fins a convertir-los en criatures aristocràtiques, estetes, pàl·lides, cultes i molt sexualitzades, com els vampirs d’Anne Rice.

Aquesta qüestió i moltes d’altres les venim remugant des de la lectura d’un assaig publicat per Alianza: ‘La inquietante historia del horror’. L’autor, Darryl Jones, professor al Trinity College de Dublín, ha aconseguit compactar l’univers del gòtic en només 170 pàgines on conviuen l’alta cultura i el ‘pulp’, les tragèdies de Shakespeare i les pel·lis ben banyades de quètxup. Res de palla, només gra nutrici. El llibre està farcit d’exemples i reflexions interessants. L’horror, assenyala Jones, nia sobretot en els terrenys tèrbols, en els límits: jo/un altre, viu/mort, boig/assenyat, home/bèstia, dins/fora.

Notícies relacionades

Des de l’antiguitat, cada generació ha creat els seus propis monstres per exorcitzar les seves ansietats. Si al ‘final-de-siècle’ causava pànic la colonització inversa, ja provingués d’Orient o de l’espai interplanetari, als ‘baby boomers’ i a la generació X ens va terroritzar la possibilitat d’un holocaust nuclear. Ara, en canvi, estem en una altra pantalla: estan de moda l’ecoterror i el subgènere de l’horror digital. I el que ens queda.

Temes:

Llibres Hotel Cadogan

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo