Alicia Keys, un àngel laboriós entre les ombres del Palau Sant Jordi

La seva última obra, ‘Keys’, llançada l’hivern passat, va testificar la doble ànima amb una meitat conservadora i una altra de més audaç en termes d’arranjaments, ‘beats’ i duets. Al Sant Jordi (mitja entrada, 8.000 assistents segons l’organització; dilluns actuarà al madrileny Wizink Center), es va decantar pel registre més tradicional, si bé oberta a les discretes aventures: ‘Nat King Cole’, un tema nou que parla del cantant com unitat de mesura ‘unforgettable’, va obrir la sessió amb Keys arquejant la seva figura de manera majestuosa, a base de trip-hop dels noranta amb ecos de John Barry, siluetejada sobre un fons que evocava l’escorça terrestre.

Fill en escena

Aquesta Alicia Keys queda una mica lluny de la ‘piano woman’ acusada d’introvertida i avorrida dels vells temps. Va dominar la posada en escena, tot i que més com una presència encantada que com una diva, disfrutant de sonoritats vaporoses (‘You don’t know my name’), reggae de lentes gambades (‘Wasted energy’) i tractament pop amb traç electrònic (‘Time machine’). Per separar el primer bloc de cançons del segon, va treure a escena el seu fillet Egypt, d’11 anys, que ens va fer una aplicada demostració al piano que el món no necessitava.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Quan va apostar pel teclat era fàcil esperar l’Alicia Keys més canònica, però no va ser exactament així. Bé per aquest ‘Is it insane’ amb ambientació retro filo-jazzística, i per la repesca d’‘Empire state of mind’, defensada des del petit escenari alternatiu. Però certes ocurrències electròniques, manejades per ella mateixa, com si estigués jugant, van portar caigudes de tensió en temes com ‘Only you’. Una Keys una mica dispersa, que va trobar el camí de tornada a casa de la mà d’una melodia tan solvent (que hauria pogut firmar Michael Jackson) com la de ‘Try sleeping with a broken heart’.

Els efluvis de ‘Fallin’

Recorregut, sobretot, el material tant de ‘Keys’ com del seu treball anterior, ‘Alicia’ (2020), arribava l’hora dels clàssics, i aquí va treure partit del número pop ‘Girl on fire’, de l’exercici a l’estil ‘singer-songwriter’ tradicional de ‘Superwoman’ i del qual va ser el seu primer ‘single’ i èxit, ‘Fallin’, fa 21 anys, quan acabava de fer els 20. Tornada compartida amb el públic, de quan Alicia Keys semblava mirar-se més aviat al mirall de Carole King o Roberta Flack, i una cua d’èxits que no va deixar de banda ‘If I ain’t got you’, recordant que ella, a la seva manera, sense els perfils dominadors o molt sexualitzats d’altres, ha deixat empremta com a consumada ‘hit maker’.