Kiss, un parc temàtic obert fins al final

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Kiss es va acomiadar dels seus fans barcelonins ahir al Rock Fest (sempre i quan el seu ‘End of the road world tour’ no s’acabi eternitzant i els tinguem de tornada en enèsims espeternecs) i per a això va comptar amb l’artilleria completa de recursos, tant en attrezzo (pirotècnic) com en repertori: recorregut ampli per les fites, sobretot d’ahir i d’abans-d’ahir. Això significa que el simpàtic hard rock amb aparença glam dels 70 es va alternar amb les derives metaleres-MTV dels 80. L’aguerrida ‘Detroit rock city’ i la tornada gairebé pop de ‘Calling Dr. Love’ davant de ‘Heaven’s on fire’ i ‘Lick it up’, de quan Kiss es va confondre amb el rampant ‘arena rock’ de Mötley Crüe o WASP. I algun tema de la seva obra moderna: ‘Say yeah’, del 2009, en el qual es va registrar un augment d’afluència en la carpa de lavabos.

Sota la bola de miralls

Els fans difícilment devien sentir-se decebuts, tot i que alguns girs els treguessin dinamisme: la verborrea de Paul Stanley, certes estirades de cançons i la roda de solos (de guitarra, bateria i baix). Però Kiss, l’aparatosa atracció de fira, segueix funcionant a discreció fins al final dels dies, amb el número en el qual Stanley «vola» pujant a la tirolina (per cantar ‘Love gun’ des de dalt d’una torre), el frenesí discotequer d’‘I was made for lovin’ you’, amb una bola de miralls a la pantalla, i el comiat prometent ‘Rock and roll all nite’. Fins sempre, senyors de Kiss, o fins després.