Les obres de Joan Pericot, visionari de l’art digital, prenen vida a l’IDEAL de Barcelona

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) va començar estudiant Filosofia, simplement perquè no volia vincular-se de manera definitiva amb cap professió, però quan l’art va entrar a la seva vida la va prendre per complet. Ja fos en forma de docent, catedràtic o creador, es va interessar per l’avenir i les innovacions del seu temps. Va ser capaç de veure més enllà i, experimentant amb la ciència i els límits de la pintura plàstica, es va convertir en el precursor de l’art cinètic a Catalunya, un corrent que introduïa el moviment a les obres mitjançant motors o efectes òptics.  

Va traçar els primers camins del que actualment és l’art digital, perquè, com ell mateix explica, és un «futuràlgic», i al topar el seu treball amb la modernitat, és capaç de prendre més sentit que mai. Per això el Centre IDEAL de Barcelona li dedica ara una exposició íntegra, disponible del 4 de juliol al 4 de setembre. Una mostra de 25 obres originals de l’autor que es complementen amb una experiència immersiva, en la qual llums, projeccions i efectes especials donen vida a les peces. Un art tal com el que Pericot va predir. 

«La meva obra es va construir en un món analògic, però ja intuïa el que arribaria més endavant. Aquesta exposició em completa en aquest sentit», assegura l’artista. 

Un art ideològic

No s’entén l’art de Pericot sense el seu pensament, ja que l’humanisme és molt present a les seves obres. Hi destaca la denúncia de la repressió franquista i la voluntat de recuperar un passat que el sistema els va robar. 

És el que passa amb una de les peces fonamentals de l’exposició, la intervenció d’una carrosseria del model de cotxe Seat 133. Pericot va agafar-ne la carcassa i la va pintar de gris, color dels vehicles policials en aquell moment, i fins i tot va escriure 90-1C14 (mirant d’imitar la paraula ‘policia’) a les portes. I com a crítica a les autoritats, la va omplir amb una massa de poliuretà que emula el vòmit i li dona un aspecte desagradable. 

Es va col·locar a la rambla de Catalunya, i havia d’exposar-se també al saló de l’automòbil de París, on mai va arribar a causa de la violència de les protestes liderades pels guerrillers del Cristo Rey, el grup d’ultradreta que va provocar la retirada de la peça. Una recreació de l’obra torna a exposar-se ara a l’IDEAL, on ha sigut firmada en directe pel mateix autor. 

Carrera revolucionària 

Hi destaca també la presència de ‘MeRdA’ (1984), l’última obra professional de Pericot abans de dedicar-se plenament a la docència. Una seqüència de sis autoretrats hi pronuncien la paraula ‘merda’, protestant contra la faceta mercantil de l’art. 

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

«Pretenia plasmar la voluntat de canvi de la gent, perquè el que fem canvia a mesura que nosaltres evolucionem. Vaig sentir la necessitat de canviar el xip i l’obra va agradar molt, el públic la recorda amb moltíssim carinyo», explica l’artista. 

La seva trajectòria va ser veritablement influent, i la seva revolucionària concepció de l’art més enllà de la tela se li reconeix encara als 90 anys. Aquesta exposició vol ser una nova celebració de la seva figura. «Ell va ser el precursor del que ara és l’IDEAL, de la nostra obra digital i creativa», assegura el fundador del centre, Artur Duart.